15 d’abril de 2014

Idees per a Sant Jordi 2014

Una vegada més, s'acosta la gran diada: Sant Jordi, mata l'aranya!

I, una vegada més, us volia comentar una llista de llibres que pot ser que us agradin i que, amb una mica de sort, podreu comprar per Sant Jordi. Dic "amb una mica de sort" perquè no sempre és fàcil fer una llista de llibres de literatura xinesa que puguem trobar a les llibreries de casa nostra.

No es tradueix gaire literatura xinesa al català ni al castellà, o sigui que moltes de les coses que llegeixo són traduccions a l'anglès i, sobretot, al francès. I a Barcelona, tot i que cada vegada hi ha més llibreries amb llibres en llengues estrangeres, no sempre és fàcil de trobar-hi aquesta mena de llibres. Sense anar més lluny, el prestatge de "Literatura oriental traduïda" d'una llibreria tan important com La Central del carrer Mallorca conté, bàsicament, llibres de Murakami amb pinzellades de Mo Yan i poca cosa més (dada real de finals de març del 2014).

Espero, doncs, que trobeu algun d'aquests llibres. Els divideixo en dues categories: els que ja he llegit i que us recomano de totes totes i els que no he llegit però que fan bona pinta.

Primer, els que ja m'he llegit:
Tots quatre són excel·lents, especialment els de Yu Hua i la Yiyun Li. Curiosament, tots dos són recopilacions de relats curts. El passat i els càstigs és, simplement, imprescindible. Una bona tria amb una edició molt polida de Les males herbes. No em vull repetir: llegiu-vos-en la ressenya fent clic al nom del llibre. Pel que fa a Noi d'or, noia maragda, tot i que ja fa temps que me'l vaig llegir, encara el recordo amb "carinyu", sobretot deprés de llegir l'última de la Yiyun Li, que m'ha deixat bastant indiferent.

També vull fer esment de The valley of amazement, que ja s'ha traduït al català i al castellà (La vall de  la meravella i El valle del asombro), i que la mateixa autora va venir a presentar a Barcelona el mes passat. 

Finalment, Mr Ma and son és un clàssic que tots ens hauríem de llegir, ja que il·lustra molt clarament el xoc cultural dels emigrants xinesos que arriben a l'Anglaterra de la primera meitat del segle XX. I no estic segura que sigui gaire diferent del que senten els que, avui dia, arriben a Barcelona, per exemple.

D'altra banda, hi ha quatre llibres que tinc en el punt de mira:
Taipei l'he vist a La central del carrer Mallorca i La ciudad fronteriza ja l'he comprat a la Casa del Llibre de passeig de Gràcia (això sí, per encàrrec!), o sigui que és possible que aquests dos els pugueu trobar durant la passejada del Sant Jordi. Pel que fa a La fuite du temps, és possible que també el trobeu, sobretot a la llibreria Jaime's

Per rematar la tanda, també us recomano Crónica de un vendedor de sangre, que acaba de sortir en castellà. Jo la vaig llegir en anglès i no la vaig trobar tan magnífica com altres coses que he llegit de Yu Hua, però no tinc clar si la traducció a l'anglès en tenia la culpa (sí, de vegades els traductors fallem). Ara que se n'ha publicat la traducció al castellà, us recomano que li doneu una oportunitat perquè la traductora és l'Anne Hélène Suárez, una professional de qualitat contrastada.

Passeu-vos-ho molt bé i, si voleu recomanacions sobre altres literatures, visiteu el meu bloc L'illa deserta.

Bon Sant Jordi!

1 d’abril de 2014

Kinder than solitude

Yiyun Li. Kinder than solitude.
Fourth Estate, febrer 2014 (edició Kindle).
Equivalent a 320 pàgines.

Fa mitja hora que faig voltes per Internet. Ara poso al dia el flipboard de Caràcter xinès, ara em miro una cosa a Amazon, ara em llegeixo un post... i no acabo de posar-m'hi. Aquest llibre em costa de comentar.

Quan vaig veure que la Yiyun Li havia tret llibre nou em va faltar temps per descarregar-me'n una mostra amb el Kindle (ves a saber quan sortirà, traduït) i començar a llegir. La mostra no em va entusiasmar, però, què coi, aquesta autora no falla! I, patatam, em vaig comprar el llibre.

Es tracta d'una història que comença l'estiu de 1989, a Pequín, poc després dels fets de Tian'anmen, i que mostre l'evolució dels personatges 21 anys després, quan mor la Shaoai, una dels quatre protagonistes, després d'una llarga malaltia causada per un enverinament.

La veritat és que no m'ha impressionat gaire. Si us llegiu alguns comentaris de lectors a amazon, veureu que la deixen superbé, però la veritat és que jo no li trobo el què. I em costa trobar la manera d'explicar-vos-ho, perquè és un llibre que m'ha deixat una mica confusa. Trobo que tot el que toca, ho toca a mitges. No aprofita la intriga que envolta l'enverinament de la Shaoai, no explora a fons les vides als Estats Units de la Moran i la Ruyu. Ni en els fets de Tian'anmen. No aprofundeix en res.

Per a mi, l'única cosa que realment val la pena és quan descriu el Pequín de finals dels vuitanta, els carrerons, la vida veïnal. A part d'això, és un llibre força prescindible, que no té la força dels seus dos llibres de relats: Los buenos deseos i Noi d'or, noia maragda (aquest últim és l'entrada més visitada d'aquest bloc!). Començo a pensar que la seva força rau, precisament, en la capacitat d'emocionar-nos i remoure'ns per dins amb narracions curtes, i que perd força quan s'allarga. De fet, l'altra novel·la que li he llegit, Las puertas del paraíso, també perd una mica de gas, tot i que està molt per sobre d'aquesta Kinder than solitude.

Ballant per Internet, he vist que no sóc l'única que ha quedat una mica decebuda i que, de fet, hi ha crítiques força més sagnants que la meva, com aquesta de The Guardian, on es queixen, més o menys, del mateix que jo: personatges plans, explicació insulsa de la vida de les dues emigrants... Vaja, que aquest llibre no us el posaré a la llista de Sant Jordi (que s'acosta, s'acosta, cavalcant!) i espero que la propera vegada que la Yiyun Li publiqui alguna cosa recuperi la potència d'altres vegades.

Per acabar, us volia dir que avui estrenem les "etiquetes de qualificació". D'ara endavant, cada entrada tindrà una valoració de 1 a 5 estrelles, que posarem en forma d'etiqueta. Potser és evident, però permeteu-me que us digui que com menys estrelles tigui un llibre, menys m'haurà agradat i com més estrelles tingui, més m'haurà agradat. La qualificació de 3 estrelles vol dir que el llibre està prou bé com per llegir-lo. A més de servir-vos de resum de l'opinió sobre el llibre, recordeu que podeu filtrar per etiquetes (només cal fer-hi clic per veure quines entrades tenen l'etiqueta que us interessi), o sigui que si voleu una llista de recomanacions automàtica en tindreu prou amb filtrar pels llibres que tinguin 5, 4 o 3 estrelles. Llàstima que avui comencem amb un 2.