20 de maig de 2013

Les quatre livres

Yan Lianke. Les quatre livres.
Éditions Philippe Picquier, 2012.
410 pàgines.
Títol original: 四书.
Traductor: Sylvie Gentil.

La veritat és que me l'imaginava més gran... És un bon llibre i retrata amb claretat i sense excessos l'etapa del gran salt endavant (1956-1959) vist des d'un cap de reeducació ple d'intel·lectuals. Però potser precisament aquesta manca d'excessos és el que el fa neutre, gairebé pla. Tret d'algunes escenes realment colpidores, és un relat molt senzill i tranquil. Li falta alguna cosa. I se m'ha fet un pèl llarg.

Ara bé, dit això, és un llibre perfecte per intentar entendre la vida en els camps de reeducació, per veure com l'ésser humà pot canviar de comportament en situacions extremes, com les persones -fins i tot les que han rebut una educació més completa- es tornen egoistes i posen el seu propi benefici pel davant del de la resta del grup.

I, sobretot, podem veure-hi el que ja hem sentit altres vegades: que en aquest període les autoritats no van voler ser realistes i van demanar que es complíssin objectius que no eren factibles, com ara produccions de cereals o d'acer impossibles d'aconseguir. I l'autor retrata, com ja han fet altres, la bogeria per la producció d'acer casolà, que en molts casos no va servir de res.

A part d'això, però, jo hi he trobat un personatge una mica incòmode, el "nen", que es deixa enganyar i adular pels seus superiors jeràrquics i que no aconsegueix gran cosa a canvi de l'esforç dels seus "presoners".

En definitiva, un llibre que, tot i que no fa nosa, no té la intensitat de Les jours, les mois, les années. De tota manera, si en voleu veure una altra opinió, la trobareu aquí.

7 de maig de 2013

La pesca de Sant Jordi

Ho vaig intentar, però al final, per Sant Jordi, poca literatura xinesa vaig poder pescar...
Viena aposta per Ba Jin

De la llista que m'havia fet, ni un. Sí, ja ho sé: a les paradetes no hi cap tot. De tota manera, trobo que una petita representació del que en podríem dir "altres literatures" hi hauria de ser. No anava a controlar-ho tot, però hi vaig veure poca cosa d'autors asiàtics... o africans! (els grans oblidats).

Ara bé, sí que he de dir que vaig tenir una sorpresa agradable. Viena Edicions repeteix autor i traductora: les Nits fredes de Ba Jin eren en un lloc força visible d'una paradeta. En tot cas, el lloc era prou visible perquè el detectés i, xap!, directe a la bossa (previ pagament, és clar).

Pel que diu a la portada, la traducció s'ha fet del xinès, i l'ha feta l'Eulàlia Jardí, que ja va traduir Família d'una manera força reeixida i que trobareu també en aquest bloc.

Ja tinc el llibre sobre la taula. Ara falta trobar el moment de llegir-se'l.

I vosaltres, què? Vau trobar alguna cosa que us seduís entre tantes paradetes?

(Si voleu veure què més em vaig comprar, passeu per L'illa deserta, el meu bloc sobre altres literatures.)