21 de febrer de 2013

Northern girls

Shen Keyi. Northern Girls.
e-penguin, 2012.
Edició Kindle (equivalent a 286 pàgines impreses).
Títol original: 北妹.
Traductora: Shelly Bryant

Els temes per a novel·la són inesgotables, i jo encara no havia llegit mai res sobre les noies que migren dels pobles a les grans ciutats xineses per intentar aconseguir una vida millor, lluny de la misèria i dels costums i les tradicions.

Per a mi, doncs aquest llibre ha estat un descobriment, ja que presenta les "aventures" de dues noies que decideixen marxar del seu poble i anar a Shenzhen durant la dècada de 1990. En aquell moment, Shenzhen era una de les poques zones de desenvolupament especial que hi havia a la Xina i gaudia d'una mena d'aura i era l'origen d'un mute de mites i llegendes urbanes que atreien molta gent que volia trobar una feina més ben remunerada que als seus llocs d'origen amb la il·lusió de fer-se rics.

La protagonista de la novel·la, la Xiaohong, és una persona optimista, que no dubta de la capacitat pròpia d'aconseguir el que vol, i que, potser per això, no té prou en compte la capacitat dels altres per posar-li entrebancs o intentar aprofitar-se d'ella. Massa innocent? Naïf? No sabria com definir-la. I tampoc dubta a treure profit del seu propi cos o dels contactes per aconseguir el que es proposa.

En definitiva, aquest llibre reflecteix una realitat que, segurament, continua vigent: la migració interior xinesa, il·legal, cap a les grans ciutats. Si us el llegiu, podreu fer-vos-en una bona idea. Si voleu tenir més informació sobre aquest tema i sobre l'autora, llegiu-vos aquesta entrevista amb ella.

Ah, i el que m'agradaria saber és si us heu fet amics de la protagonista o si, al contrari, l'heu trobada un xic repel·lent... crec que no deixa indiferent.

5 de febrer de 2013

Canvis

Mo Yan. Canvis.
Edicions 62, 2012.
112 pàgines.
Títol original: 变.
Traductor: Carles Prado-Fonts.

Ai, en Mo Yan... Per més que el llegeixo... no hi connecto. Entenguem-nos bé: les seves històries deixen veure la vida en entorns rurals de la Xina. Són històries reals. Fins aquí, cap objecció. Ara bé, és com aquells cantants tan bons i amb un estil tan marcat que, al final, tot em sona igual... Les coses sempre passen a Gaomi... I el més bo del cas és que sempre que em cau un llibre seu als braços l'acabo llegint...

I ara, per postres, li han donat el premi Nobel de literatura. Hi ha qui creu que se'l mereix, i hi ha qui creu que no. Jo més aviat sóc dels que pensen que no. Però bé, això ho decideix gent amb més criteri que jo, o sigui que no ho discutirem. El que sí que vull destacar és el paper tant important que tenen els traductors a l'hora de premiar els autors que no escriuen en anglès. Mai no me n'havia adonat fins ara: quants membres del jurat suec entenen el xinès? O l'alemany? O l'hongarès? Així, doncs, hem de tenir en compte que el premi és, en certa manera, mèrit del traductor perquè el que llegeix el jurat és la seva traducció, no l'original.

I, és clar, m'he llegit els seus Canvis després de saber que li donaven el premi... i aquesta història m'ha quedat curta. No m'ha semblat que estigués a l'alçada...

De tota manera, sí que hi ha algun aspecte que val la pena destacar, com ara la manera que l'autor té de sortir del seu entorn i prosperar (apuntar-se a l'exèrcit). O bé l'èxit que aconsegueix el seu amic, intrigant i vividor. O l'existència del suborn (ara se'n diu "sobres"), fins i tot a escales ínfimes. Tot de coses que passen a la Xina, en una societat que, després d'estar mig adormida, un bon dia es va despertar i va iniciar l'obertura.

En tot cas, és una narració personal de la vida a la Xina. Si us interessen aquesta mena de vivències, val la pena que us la llegiu.