19 de desembre de 2013

Carta als Reis 2014

Un any més, arriba l'hora de regalar i regalar-se algun llibre en aquestes dades tan assenyalades (uix, que cursi!). Ja sabeu que, per Nadal, qui res no estrena res no val. I un llibre és una cosa que podem estrenar a un preu raonable, que podem disfrutar durant unes quantes hores o que ens pot fer quedar bé. Si voleu recordar les propostes de l'any passat, només cal que feu clic aquí. I si voleu més material, mireu què us recomano:

Grup 1: qualitat provada


Grup 2: a l'aventura!


Com podeu veure, els llibres del grup 1 els he llegit i els he comentat en aquest mateix bloc. Només cal que feu clic a l'enllaç. Crec que n'hi ha per a tots els gustos: des dels relats curts i brutals de Yu Hua o els de la Yiyun Li fins a peces més clàssics com la de Lao She.

En canvi, els llibres del grup 2 no me'ls he llegit ni en sé gran cosa. Bé, sí, he llegit algunes ressenyes sobre el llibre de Ma Jian, que podreu trobar fàcilment a Internet. Es tracta d'un llibre que parlar d'una família que fuig del seu poble per evitar el compliment de la llei del fill únic. Pel que fa al de Wen Zhu, poca cosa us en puc dir: si us agraden els relats curts, sembla que aquesta compilació toca temes ben variats. Espero poder-vos-en parlar durant l'any que ve!

No volia acabar l'entrada sense recordar-vos que tinc un altre bloc, L'illa deserta, on parlo de llibres d'altres literatures. Allà també hi trobareu una llista de recomanacions.

I ara us toca a vosaltres: quins llibres us heu marcat per al 2014? 

Bones festes!

2 de desembre de 2013

The valley of amazement

Tan, Amy. The Valley of Amazement.
Ecco, 2013.
613 pàgines reals (format Kindle).

M'acabo de llegir The Valley of Amazement, de l'Amy Tan. Una vegada més, ha estat un plaer llegir una obra seva. No solen decebre'm.

Feia molt de temps que no llegia res d'ella, des de Un lugar llamado nada, i la veritat és que les coses han canviat molt des d'aleshores. En aquella ocasió, em vaig comprar el llibre en paper, amb tapes dures i una edició molt acurada, i me'l vaig llegir sense saber pràcticament res de les opinions de les persones que se l'havien llegit abans que jo.

Aquesta vegada, en canvi, m'he comprat el llibre en versió original i en format Kindle. Amb el meu Kindle Paperwhite nou de trinca (us en parlaré a la propera entrada, perquè és un molt bon candidat per a la vostra llista de Reis). I l'experiència ha estat molt positiva. Però no em vull desviar: l'experiència Kindle us la documentaré a la propera entrada.

El llibre, tornem al llibre. Per fer-vos-en un resum sense explicar-vos gaire de què va, us diré que és una mena de muntanya russa. Hi ha moment en què la trama s'accelera i que no podeu deixar de llegir, d'hiperventilar, de pensar "ai mare, què passarà ara", mentre que en altres moments l'acció es ralenteix, tot passa a poc a poc i t'aletargues una mica. No és que sigui dolent, això: l'autora només està agafant embranzida per fer-nos accelerar en la propera baixada del Dragon Khan que és The Valley of Amazement.

La història arrenca a Shanghai a principis del segle XX, en una "casa d'alterne". No sé com definir-la ben bé. No és únicament un prostíbul, sinó que es tracta d'un negoci que combina un club per a homes de negocis, que parlen dels seus temes, i l'acompanyament d'aquests mateixos homes per part de dones joves, cortesanes, gueishes, no sé ben bé quina seria la paraula. Potser "senyoretes de companyia". El gruix de la novel·la gira en torn d'això, i es combina amb la relació entre la protagonista, la Violet, i la seva mare, que tenen una relació amor-odi en un context, com a mínim, peculiar.

A partir d'aquí, la Violet passarà per diverses històries i dificultats, des del treball forçat (no us diré en què) fins a un matrimoni desgraciat, l'estada en una zona rural... i moltes altres coses que no us puc dir perquè us estaria fent l'spoiler del llibre, i suposo que no és això el que voleu.

El que sí que faré és remetre-us a les ressenyes que se n'han fet en mitjans fiables perquè, si voleu, en pugueu aplegar més informació. Aquí en teniu uns quants:

Comentari de The Guardian
NPR (National Public Radio)
Comentari de l'autora sobre com es documenta per als seus llibres
Washington Post, sobre el llibre i el món de les cortesanes

En definitiva, és un llibre que segueix molt la línia de l'autora i que podeu recomanar sense cap mena de por... o afegir a la vostra llista de Reis (sí, aviat toca).

6 de novembre de 2013

Xerrada de Yu Hua al CCCB de Barcelona

Durant la xerrada
Avui no toca parlar de llibres, sinó d'un autor. Ahir, 5 de novembre, Yu Hua va venir al CCCB de Barcelona i va mantenir una xerrada amb en Carles Prado, expert en literatura xinesa. L'acte es va celebrar amb motiu de la publicació en català de El passat i els càstigs, traduït per Carla Benet i editat per Males Herbes.

La xerrada va girar al voltant de tres eixos: els seus inicis com a escriptor, la consolidació i l'assaig. Yu Hua en tot moment es va mostrar disposat a respondre les preguntes i, a mesura que va anar avançant l'acte, va anar perdent l'encarcarament inicial i va acabar fent comentaris divertits sobre com saltar-se la censura.

No em vull allargar en les dades que ja sabem: que era dentista, que els seus pares eren metges i que ell estava molt familiaritzat amb les operacions, la mort i la sang. Diu que segurament aquest últim fet és el causant de la seva "vena bèstia" dels primers temps, quan la violència té una presència constant en els seus relats.

Va sortir diverses vegades el tema de la revolució cultural xinesa, que el va influir molt, fins al punt que anys després encara tenia algun malson relacionat amb les detencions i les sentències de mort indiscriminades. També el va afectar en el sentit que, en aquesta etapa, pràcticament no hi havia llibres que no fossin de Mao Zedong i Lu Xun, o sigui que era difícil llegir literatura o formar-se com a futur escriptor. Així, doncs, quan durant la dècada de 1980 va començar a treballar en un centre cultural i va començar a tenir accés a obres literàries, se li va obrir un món nou. Els autors que més el van influir en aquest període van ser Kawabata, del qual imitava el mètode a l'hora d'escriure, Kafka, que li va ensenyar que pots escriure absolutament el que vulguis, i Faulkner, que també va tenir una gran influència sobre ell.

No va ser fins a l'entrada de la dècada de 1990 que es va consolidar com autor amb la publicació de les seves grans novel·les: Vivir!, que Zhang Yimou va adaptar per al cine, i Brothers, un "totxo" que s'ha traduït a molts idiomes i que ha venut 1.600.000 llibres a la Xina. Va ser en aquesta època que va redescobrir Lu Xun, que de petit havia avorrit a base d'haver-lo de llegir a classe (a mi em va passar amb El Quijote, que també he redescobert de gran).

Va comentar que té una bona relació amb els seus traductors, alguns dels quals li han arribat a recomanar llibres per llegir. Si li fan preguntes, les respon. I va manifestar que hi confia totalment, ja que ell no parla cap idioma que no sigui el xinès i els traductors són la seva veu per arribar al món.

Yu Hua signant llibres
Pel que fa a la censura i la llibertat de pensament, considera que tot és relatiu i que, en realitat, sempre hi ha maneres d'acabar-se saltant les barreres. Un exemple clar: si un llibre se censura a la Xina, el pots publicar igualment a Taiwan. Instantàniament, hi ha gent que "pirateja" aquesta obra i la fa arribar a la Xina continental mig d'amagat, i aleshores circula a una gran velocitat pel país. Com va dir Yu Hua, no veus un duro, però tens l'èxit assegurat (de fet, mig de veres i mig de broma, va dir que havia arribar a valorar la possibilitat de "autopiratejar-se" per poder controlar la qualitat de la còpia). També va dir que la censura és cíclica, i que només serveix per a un objectiu: mantenir el poder. Per això hi ha etapes de més o menys control per part del govern xinès, en funció de què considera que el pot afavorir més.

Abans de passar al torn de preguntes obert al públic, es va parlar de la seva entrada en el món de l'assaig, que podem veure a China en diez palabras i en la col·laboració amb el New York Times. Sembla que, després dels seus inicis amb relats curts i de la seva consolidació amb novel·les de diversa temàtica, aquesta col·laboració amb un diari de prestigi li pot haver aportar una certa reputació d'intel·lectual. De tota manera, va comentar que el fet d'escriure per a un diari implica restriccions que no li agraden, sobretot la longitud: 800 paraules. No sembla que hagi de continuar com a columnista gaire més enllà...

Evidentment, la xerrada va donar per a molt més: intervenció de la traductora, Carla Benet, comentaris sobre la col·laboració amb Zhang Yimou per fer la pel·lícula de Vivir! o la resposta típica a la pregunta típica sobre si li donaran el Nobel ("No ho puc controlar, o sigui que no em preocupa"), però crec que amb això us feu una bona idea de per on va anar el tema.


Follow my blog with Bloglovin


4 de novembre de 2013

El passat i els càstigs

Yu Hua. El passat i els càstigs.
Les males herbes, 2013.
Títol original: 往事与刑罚.
Traductor: Carla Benet.

Que bèstia que pot arribar a ser Yu Hua quan escriu. És la primera vegada que, enganxada al llibre, en plena Diagonal, m'he hagut de controlar: em van venir ganes de vomitar mentre llegia l'escena on un boig s'autolesiona. Brutal.

Ja m'ho havien dit: vigila, que és un llibre molt fort. I ho és. Violència, mals tractes, situacions desesperades, desgràcies imprevistes. I tot en menys de 200 pàgines. M'ha deixat totalment fora de combat, i ara m'estic recuperant llegint un llibre més tranquil·let (però no menys interessant). De fet, no em queixo. Al contrari, estic contentíssima d'haver-me'l llegit! Jo, quan llegeixo un llibre o veig una películ·la, espero que em faci sentir alguna cosa, ja sigui bona o dolenta. Si em deixen indiferent, senyal que no m'ha agradat gaire. I, en aquest sentit, aquest llibret minúscul, que gairebé sembla un llibret de missa, ha complert de sobra les meves expectatives.

Què hi trobareu? Doncs hi trobareu quatre relats. Els que més m'han agradat (o, en aquest cas, potser seria millor dir "colpit") són "1986" i "Una realitat una mica diferent". El primer explica el cas d'un home que pateix de ple la Revolució Cultural i que es torna boig, i també veiem quin efecte té això en la família. Pel que fa al segon, gira al voltant de la mort d'un nen a mans d'un altre nen, i de com això genera una espiral de violència que fa que tot acabi molt malament. No us puc explicar gaire res més sense fer-vos un spoiler.

Pel que fa a la traducció, de la Carla Benet, molt bona, també. Si els relats m'han arribat a tocar tant a fons, és just i lògic pensar que la traducció hi ha ajudat. Frases ben estructurades, amb una redacció molt adaptada a la nostra llengua, cosa que no sempre et trobes en traduccions d'idiomes tan llunyans. Només li qüestionaria l'ús que fa dels caràcters xinesos al principi del llibre, sense transcripció en pinyin perquè el lector es faci una idea (o, directament, la traducció del concepte). Però que consti que no és un error de traducció, sinó una qüestió de criteri.

Pel que fa a l'edició, de l'editorial Les males herbes, també m'ha agradat molt. És un llibre petitó, fàcil de portar, amb un preu molt assequible i que ve de gust tocar. Crec que l'encàrrec d'aquesta traducció ha estat molt encertada, ja que Yu Hua és, per a mi, un dels escriptors xinesos més capaços i brillants i crec que, amb el temps, pot ser un bon candidat al premi Nobel de literatura. No exagero: l'amplitud de temes que toca en les seves obres, la capacitat per emocionar-te i fer-te entrar en la història que explica, l'amplitud de registres que té, etc., fan que, per a mi, sigui un autor molt més complet que altres que han rebut el Nobel.

En la part més emotiva del tema, no volia acabar aquesta entrada sense dir-vos que m'ha agradat molt saber que tinc una editorial a Gràcia, just al darrere de casa (literalment, menys de 100 metres), Les males herbes, que ha estat capaç de detectar una gran obra i d'acostar-nos-la traduint-la directament del xinès. Una aposta que espero que mantinguin en el futur. També vull aprofitar l'ocasió per dir-vos que si voleu trobar el llibre al nostre barri, el llibre el podeu trobar a Espai literari una nova adquisició del nostre assortiment de llibreries que aposta per les editorials petites i per les obres autoeditades.

I tot plegat, ho podeu rematar venint a la conferència que Yu Hua farà a Barcelona dimarts dia 5 de novembre al CCCB. Espero que l'entrada us n'hagi fet venir ganes.

26 d’octubre de 2013

Cat Country

Lao She. Cat Country.
Penguin Books, 2013.
242 pàgines.
Títol original: 猫城记.
Traductor: William A. Lyell.

Com ja vaig dir al twitter, aquest llibre m'ha deixat amb una mena de cacau mental important ("mixed emotions", vaig dir). D'una banda, trobo increïble que Lao She, l'any 1932, fos capaç d'inventar-se una història com aquesta (tot i que, no ho oblidem, aquell mateix any Aldous Huxley va publicar el fantàstic Brave New World: sembla que hi havia alguna mena de tendència). Imagineu-vos-ho: enmig d'una situació inestable al seu país, Lao She s'inventa una història sobre un home que arriba a Mart, va a parar a un país on tot són gats amb comportament humà i al final "patatam" (no us hi volia posar cap spoiler). Sembla que és la primera obra xinesa de ciència ficció i, potser perquè dóna prioritat a aquest aspecte, trobo que li falta una mica de "intriga", que el protagonista és un simple observador i no s'implica en el que veu al seu voltant, com algú que sap que no val la pena fer res perquè no arreglarà la situació i, també, perquè acabarà marxant d'allà.

D'altra banda, per a mi, que fa molt poc que m'he llegit Mr Ma and son, aquesta història ha sigut com una bufetada a la cara. No hi queda res del realisme de l'altra novel·la, ni de la irona fina que hi havia, ni de les convencions socials, ni comentaris sobre el racimse, ni res... Res. A Cat Country ens trobem un protagonista del qual ni tan sols sabem el nom que es passeja lliurement pel país, observant, sense fer res per canviar el destí del poble dels gats. I els gats ens els pinta com a éssers sense cap mena de lògica (humana, si més no), sense ètica, bruts, desorganitzats, amb un govern despòtic i un sistema administratiu totalment corrupte... una mena de campi qui pugui on tot s'arregla prenent unes fulles d'arbre que "et col·loquen" (mireu-vos-ho com vulgueu: són el soma de Brand New World o l'opi de la Xina del canvi de segle). Ningú treballa, ningú fa res per fer avançar la societat i, és clar, les coses no van gaire bé. No us puc explicar el final.

Si busqueu altres ressenyes sobre aquest llibre, veureu que en molts casos es diu que Lao She hi amaga una crítica ferotge de la Xina dels seus dies: corrupció política, necessitat de contactes (els famosos guanxi), addició a substàncies psicotròpiques, incapacitat d'associar-se amb els compatriotes per aconseguir el bé comú de la nació, joventut alienada (alguns es comporten com els futurs guardes rojos)... Un bon lloc per començar és "China: when the cats rule", de The New York Review of Books, on Ian Johnson ens resumeix el més destacat de la introducció que va preparar per al llibre.

En resum, voldria dir que, tot i que no és el meu llibre de l'any, potser sí que serà el vostre (no sóc especialment aficionada a la ciència ficció). És un llibre que s'ha de llegir per tot el que representa i implica (o pot implicar) i perquè és de Lao She, un dels millors autors de la literatura moderna que amb aquest llibre demostra una vegada més que és capaç de "retratar" una gran varietat de temes. I, des d'aquí, hem d'agrair la tasca dels editors que creuen en autors com ell i que en publiquen o re-publiquen obres.

Finalment, ara que parlem de creure en autors xinesos, us recomano que estigueu al cas del proper llibre de Yu Hua (potser algun dia, quan sigui gran, li donaran el Nobel) que es publicarà EN CATALÀ gràcies a Males herbes, que n'han encarregat la traducció al Carles Prado. Aviat el tindrem també aquí al bloc.




28 de setembre de 2013

Mr Ma and son

Lao She. Mr. Ma and son.
Penguin Books, 2013.
327 pàgines.
Títol original: 二马.
Traductor: William Dolby.

Feia molts anys que havia llegit Mr Ma and son, però la veritat és que era una traducció força artificial que no li feia justícia. I Lao She és un dels autors xinesos que més he llegit i amb qui més connecto, o sigui que tenia ganes de tornar a llegir la història d'aquest pare i fill. Per això vaig tenir una gran alegria quan vaig veure que algú tornava a publicar-la: Penguin China.

Si hem de fer cas de Twitter i de Internet en general, aquest llibre (i també Cat Country, del mateix autor i publicat per la mateixa editorial) ha tingut molt bona acollida i ha agradat molt. Per això me'l vaig començar a llegir amb moltes prevencions: quan una cosa agrada molt a tothom, tinc la mala sort que a mi no m'agrada. Segur que ja ho he comentat en alguna altra entrada.

Però no: el llibre és ben rodó, amb uns personatges molt ben dibuixats sobre un fons de principis de segle XX anglès que sembla que puguem veure i ensumar: la boira, el trànsit caòtic... La feina del traductor, William Dolby, és molt bona i la història t'enganxa des del principi. Comencem pel principi, doncs.


En aquest llibre hi trobareu una introducció de Julia Lovell, que també és traductora del xinès, en què ens presenta Lao She, un jove que durant la dècada de 1920 va viure a Londres i que, en aquest llibre, ens ofereix la seva visió de la societat anglesa. Un autor que, després, va tornar a la Xina i que va continuar produint obres de temàtica molt diversa, algunes de les quals s'han convertit en autèntics clàssics del segle XX: Rickshaw boy, Teahouse... (és una llàstima que no els tinguem traduïts al català).

Així mateix, ens ofereix també la visió que la societat anglesa té d'aquests immigrants xinesos que arriben al seu país i que són tan diferents d'ells (sí, tots som iguals... i tots som diferents): els pinten com a diables grocs, gent dolenta, amb males intencions. Això és una constant tot al llarg del llibre que podem apreciar tant en les actituts de la gent en general com en la de gent ben informada com el reverend Ely (que havia viscut a la Xina) i que considera que si els britànics no s'encarreguen dels xinesos, aquest, pobrets, no arribaran mai al cel.

De tota manera, al llibre hi ha més coses que la crítica de la sinofòbica britànica. El viatge del Sr. Ma i del seu fill a Londres per encarregar-se de la botiga que el difunt germà del Sr. Ma els deixa en herència serveix a Lao She per presentar-nos el xoc de cultures que viuen els protagonistes, la diferència entre costums i la incapacitat d'adaptar-se als nous (Sr. Ma), la capacitat d'adaptació a les noves circumstàncies (Ma Wei i, sobretot, el dependent de la botiga, Li Tzu-jung) o l'alliberament incipient de les dones (la Mary i la filla del reverend Ely, la Catherine). Anem a pams.

D'una banda, tenim el Sr. Ma, que, per a mi, és el personatge principal de la novel·la. Un home que es nega a adaptar-se a la cultura d'arribada, que té deliris de grandesa, que creu que el fill li ha de fer cas en tot i per tot, que malgasta per comoditat (és més fàcil agafar un taxi que entaforar-se en la gentada dels autobusos), que no té gens de ganes de treballar i que posa traves a totes les accions que el seu fill i en Li Tzu-jung emprenen per tirar endavant el negoci familiar. És un personatge tirant a antipàtic, que és un llast per a tots els qui l'envolten i permet veure el perfil "antic", del "señorón" que viu de la resta. Només cal que llegiu aquest fragment perquè us feu una idea del personatge: "Bearing a small valise, Mr Ma sauntered off the train, with the grand air of a Ch'ing dynasty circuit intendant alighting from his great palanquin".

Per altra banda, tenim en Ma Wei, fill del Sr Ma. El noi arriba a Londres amb l'ambició d'estudiar una carrera, però es troba que la poca empenta del seu pare l'obliga a assumir un paper molt important en el negoci i no pot estudiar tant com voldria. Ma Wei és la imatge del dubte personificat, de l'enfrontament entre Orient i Occident. Ell es vol integrar en la societat anglesa, treballar i estudiar com tothom, establir una relació amorosa amb una noia anglesa (la Mary, la filla de la seva dispesera), però veu que tots els seus esforços són en va perquè tothom el continua percebent com un element exòtic i aliè a l'Anglaterra de l'època.

Per la banda xinesa, el tercer en discòrdia és en Li Tzu-jung, el dependent de la botiga que hereten amb el negoci. Un noi espavilat, molt treballador, que és capaç de moure's entre els anglesos seguint els seus costums i treure'n profit. Optimista, sempre a punt per resoldre problemes i donar bons consells.


Podria continuar descrivint els personatges de la novel·la un per un (el reverend, la seva dona i els seus prejudicis racials, el germà alcoholitzat, el fill xenòfob... ), però crec que és millor que els aneu descobrint vosaltres. Us recomano que presteu una atenció especial a les dues noies, la Mary i la Catherine, que intenten independitzar-se, cadascuna a la seva manera.

Globalment, us voldria dir que és un llibre que no us podeu perdre, tant pel que diu com per com ho diu. No us perdeu la descripció d'un pub anglès de barri senzill que trobareu a la pàgina 123, ni la descripció del Sr. Ma, que trobareu a la 126. Senzillament excepcionals totes dues.

Puc confirmar, doncs, que Lao She, és un dels autors xinesos que més m'enganxen amb la seva obra. És una llàstima que se suicidés l'any 1996 després d'una "sessió" amb un grup de guardes rojos. Potser encara tenia coses per explicar-nos...

26 d’agost de 2013

My life as emperor

Su Tong. My life as emperor.
Faber and Faber Fiction, 2011 (edició digital).
Títol original: 我的帝王生涯.
Traductor: Howard Goldblatt.

Feia temps que el tenia a la llista. Estava a punt perquè m'agradés molt. Però no. M'ha agradat justet justet per acabar-lo. Se m'ha fet un pèl llarg, tot i que no ho és (segons amazon, la versió escrita tot just passa de les 300 pàgines).

La recreació que Su Tong fa d'aquesta intriga cortesana queda una mica massa plana, per al meu gust. Sí que hi veiem perfectament retratat el caràcter immadur i poc preparat del nen emperador, que no té ni idea de les qüestions de govern i que ningú es molesta a ensenyar-li. L'emperador és un nen cruel, anomenat Duanbai, que fa servir el seu poder per venjar-se dels altres, amb una conducta clarament infantil.

També hi tenim el clàssic de l'emperadriu vídua, l'àvia del nen, que és qui en realitat governa i que imposa el seu criteri fins que mor. Un altre dels personatges és la mare del nen emperador, que té poc paper en el govern i que s'acaba penjant, juntament amb les concubines, quan l'exèrcit enemic s'acosta a palau.

I no hi falten els eunucs, les criades, i tots els personatges que veiem desfilar per altres novel·les d'aquest tipus, encapçalats per l'eunuc principal, que rep el nom de Swallow i que és qui millor interpreta els desitjos d'en Duanbai i que és el seu company fidel fins al final.

El llibre està dividit en dues parts: l'etapa de Duanbai com a emperador i l'etapa en què, després que l'hagin destronat, ha de malviure en el "món real" amb l'única companyia d'en Swallow, que és qui l'ajuda a tirar endavant, ja que estem parlant d'un personatge que no té la més mínima idea del valor de les coses, els diners o la manera de comportar-se fora d'un palau on és la màxima autoritat.

En resum, un llibre fluix i prescindible. De tota manera, si voleu veure alguna altra opinió, feu clic aquí.

7 d’agost de 2013

The civil servant's notebook

Wang Xiaofang. The civil servant's notebook.
e-penguin, 2012.
287 pàgines.
Títol original: 公务员笔记.
Traductor: Eric Abrahamsen.


Aquest llibre em va arribar a les mans després de llegir-ne crítiques molt favorables de gent que el lloava molt i deia "oh, que bo que és!". I no n'hi ha per tant.

Sí que és veritat que el plantejament és original, venint d'un autor xinès, ja que retrata ben retratat el sistema funcionarial del seu país (ell el coneix bé, ja que també havia sigut funcionari). La lluita entre candidats i entre els seus subalterns, com el fet de formar equip amb un o altre et pot portar a tenir èxit o no, en funció de si aquella persona l'elegeixen per a un càrrec superior o no, etc.

Tot això està molt bé, i queda molt ben explicat. És una novel·la d'acció, amb moltes coses que passen a l'hora i en la qual, si conegués la zona, possiblement reconeixeria algun personatge amagat. Ara bé, qualitat literària, diria que no molta... ja sé que estem més ben preparats per apreciar la qualitat dels textos redactats en la llengua pròpia que en una d'estrangera, però no em va semblar que fos res de l'altre món. L'escena en què diversos elements de material d'oficina parlen entre ells, per exemple, trobo que queda una mica fora de lloc.

De tota manera, el que sí que puc dir-vos en favor seu és que crec que se li ha d'atorgar un cert valor documental, i que en aquest sentit sí que compleix la missió de fer-nos arribar el tuf de corrupció que s'ensuma a la Xina (i que, malauradament, també podem flairar a casa nostra).

Per tot plegat, si no us espereu una gran lectura ni un llibre que us canviï la vida, endavant amb aquest!

30 de juliol de 2013

La casa de los peces voladores

Chiew-Siah Tei. La casa de los peces voladores.
Grijalbo, 2011.
400 pàgines.
Títol original: Little hut of leaping fishes.
Traductor: Mercedes García Garmilla.

Aquest és un llibre curiós. Jo encara no havia llegit gaire coses sobre l'època de finals del segle XIX i principis del XX a la Xina, i aquest resulta que cobreix des de 1875 fins al 1900 i poc. Perfecte.

Es tracta d'una novel·la sense gaires pretensions però que reprodueix l'ambient d'una família rural benestant, en què es manté la jerarquia i la filosofia confuciana: l'avi és qui mana, les dones obeeixen al marit i, si aquest falta, al germà o el fill, peus embenats, mandarins corruptes, procés d'examens imperials (bé, això tampoc és tan diferent de les oposicions d'avui dia), l'arribada dels estrangers a la Xina, el xoc entre aquests i els xinesos... n'hi ha per triar i remenar.

El protagonista, en Mingzhi, és un noi que, seguint les instruccions de l'avi, ha d'estudiar per convertir-se en funcionari. Sa mare viu esclava del pare, un pendó que acaba addicte a l'opi i que no serveix per a res. Sa germana gran la casen als 14 anys per conveniència... tots ells viuen sota les ordres de l'avi, el senyor Chai, que té dues preocupacions principals: guanyar molts diners i respecte i venerar els avantpassats (una mica supersticiós, l'home).

En Mingzhi serà el primer que desobeeixi les ordres de l'avi. Així mateix, representa una nova generació que intenta trencar amb els costums anquilosats de la societat tradicional i, fins i tot, estableix amistat amb els primers estrangers que s'estableixen a la zona.

En general, la traducció es llegeix bé i lleugera, sense gaire coses que rasquin. Alguna sí que n'hi ha, però: el te pu-er es converteix en pu-re en algunes ocasions (i m'ha fet riure imaginar-me aquella bona gent prenent-s'ho) i l'o-long també té algun problema, però en general no hi ha coses gaire evidents.

És un bon llibre, apte per a tots els públics. Una lectura molt agradable per a l'estiu. :-)

4 de juliol de 2013

Caràcter desert: la revista

Avui no us parlaré de llibres o, si més no, no directament.

A l'última entrada us deia que us estava preparant una sorpresa i... aquí la teniu:

(abans de fer-hi clic, continueu llegint fins al final)

Hi trobareu les entrades dels meus dos blocs (aquest i L'illa deserta, que també està dedicat a la literatura) i dels continguts que m'han cridat l'atenció.

I per què?

Doncs perquè, de vegades, pul·lulant per Internet o mirant-me el Twitter, trobo que hi ha articles, imatges o referències molt bones, que m'agradaria poder repassar més tard i en un format més agradable. De fet, quan em passejo pel Twitter el que faig és acumular material que després em llegeixo amb més calma.

Fins ara, ho feia de diverses maneres, però totes en plantejaven problemes:

  • Enviant-me el tuit per correu electrònic: la bústia se m'omple de coses que no llegeixo.
  • Fent servir la funció "Lector" del Safari: no m'agrada el navegador.
  • Enviant-ho a l'Instapaper (o aplicacío similar): es queda tot acumulat allà dins, i és poc atractiu.
Total, que al final m'he posat les piles i he descobert el potencial que tenen aplicacions com ara Flipboard o Noowit, que, per dir-ho d'una manera, permeten consultar tots els continguts de les xarxes socials i blocs des d'una interfície que sembla una revista. Jo m'he mirat aquestes dues, però n'hi ha moltes més.

Totes dues permeten informar-te i informar als altres. M'explico: a més de consultar continguts, també pots crear una mena de reculls que després pots compartir amb altres usuaris. Cada aplicació, però, té una manera diferent d'enfocar-ho

Flipboard és una aplicació madura, estable i molt coneguda que, si ho tinc ben entès, només pots utilitzar des  de dispositius mòbils. L'experiència (ara es diu així, "experiència) és brutal: agafes l'ipad i vas passant pàgina fins que trobes un contingut que t'interessa, que pots llegir sencer i, si ho vols, compartir amb els seus amics, seguidors o cercles (segons si ho envies al Facebook, al Twitter o a Google+). 

Noowit, en canvi, encara està en fase beta i només es pot consultar via web, sense app. Et permet crear seccions i, possiblement, té més funcions, però també és més complicada de manegar i menys intuitiva: ens volem relaxar, passar pàgines i deixar vagar els ulls per les fotos...

Així, doncs, m'he decidit pel Flipboard i hi he anat acumulant material. I ara, finalment, m'he decidit a obrir la revista per compartir-la amb vosaltres. Podríem dir que està en fase beta i que, si teniu comentaris que la poden millorar, m'agradarà molt que me'ls feu arribar. Per exemple: us agrada així, o us agradaria més que el contingut dedicat a la literatura xinesa (o a la Xina i el xinès) estigués en una revista específica, sense continguts d'altres literatures?

Aquesta és la gran pregunta. I me n'he fet moltes més, però m'havia de llançar a la piscina, o sigui que aquí ho teniu. Espero que us agradi i que la compartiu. I, si us ve de gust, també podeu fer-hi aportacions.

Bon estiu. Porteu-vos-bé, passeu-vos-ho bé i llegiu molt!

27 de juny de 2013

Deures d'estiu 2013

L'any passat deia que se m'havia acumulat la feina i que tenia uns quants llibres per llegir... al final, em vaig llegir tres dels quatre llibres que m'havia apuntat. No està malament. Però aquest any encara en tinc molts més per llegir! La llista cada vegada és més gran...

I entre aquests llibres pendents, n'hi ha molts d'autors xinesos. No us els posaré tots, però aquí en teniu uns quants:

  • The dark road, de Ma Jian, traduït per Flora Dew. Una vegada més, l'autor ens ofereix el seu punt de vista sobre temes controvertits a la Xina al mateix temps que es desplaça pel país. En aquesta ocasió, seguirem una família que s'escapa del seu poble per poder tenir un segon fill.
  • My life as emperor, de Su Tong, amb traducció de l'omnipresent Howard Goldblatt. Aquest ja fa temps que va sortir, però no acabo de trobar el moment d'agafar-lo... a veure si aquest estiu hi ha sort! 
  • Waiting, de Ha Jin. Pot ser curiós: un home emigrant que està casat al seu poble, amb la dona que li van triar, però que vol separar-se'n per viure amb la dona que estima. Cada estiu torna al poble i li ho demana... caldrà veure com acaba. De Ha Jin em va agradar molt A good fall, que també us recomano que llegiu.

Aquest any, la llista és un pèl més curta perquè em reservo per al "gran clàssic". Un clàssic més gros que un Barça-Madrid: aquest estiu toca El quadern gris, amb una nova edició molt atractiva.

Si vosaltres us llegir algun llibre que us vingui de gust comentar... per què no ens l'expliqueu aquí? Podeu fer-ho en forma de comentari a aquesta entrada o escrivint-me directament.

Tancaré l'entrada amb el text de l'any passat, que continua essent vàlid:

"Aprofito per recomanar-vos que, si aneu a França, aprofiteu l'ocasió i carregueu la vostra secció de literatura oriental, ja que a les ciutats mitjanes-grans tenen unes llibreries fantàstiques amb una àmplia selecció d'autors xinesos, japonesos i coreans. Si aneu a Tolosa, aneu a Ombres blanches. Si aneu a Burdeus, visiteu la llibreria Mollat."

I, mentre acaben d'arribar les vacances, estigueu pendents del bloc: us estic preparant una sorpreseta...

Bon estiu i bona lectura!

15 de juny de 2013

Pleco dictionary

S'acosta l'estiu, i al club de lectura en què participo hem decidit llegir-nos una novel·la sencera en xinès.   Podem triar entre Nits fredes i Família, totes dues de Ba Jin. I aquí ve el tema: necessito un diccionari electrònic que em faciliti la tasca. Si no, no hi arrribaré...

I aquí entra el meu estimat Pleco, un dels diccionaris que em faciliten la feina a l'hora de llegir en xinès. Tant el puc fer servir des de l'iphone com des de l'ipad, és supercomplet. De fet, em sembla que també té versió per a Android.

Es tracta d'una aplicació de tipus suite que, a més d'incloure un diccionari xinès-anglès i anglès-xinès, inclou una sèrie de mòduls que permeten fer operacions impensables quan jo vaig començar a estudiar xinès. Aquí en teniu unes quantes:

  • Cerca amb la càmera: enfoqueu el caràcter que no coneixeu, com si li volguéssiu fer una foto. El diccionari us en mostrarà la definició.
  • Llegir documents: si voleu llegir una web o un altre document (en formats senzills: txt o doc), només cal que el "xucleu" amb el Pleco i, quan tingueu dubtes, marqueu el primer caràcter de l'expressió que no coneixeu. Es dispara el diccionari i us en mostra la traducció.
  • Cerca amb escriptura manual: podeu escriure "a mà" i l'aplicació reconeixerà el caràcter i us en donarà la traducció.
  • Diccionari abundant: l'aplicació inclou un diccionari molt complet xinès-anglès, però en podeu descarregar d'altres (alguns gratuïts i d'altre de pagament).
  • Buscador intel·ligent: si marqueu un caràcter, el diccionari us oferirà l'expressió més llarga que comença amb aquest caràcter, que sol ser la més adequada. Això és molt important, ja que altres diccionaris (el del Kindle, per exemple) fan la cerca estrictamet del caràcter o el grup de caràcters que marquis.

MOLT IMPORTANT: actualment, només pot llegir documents txt, doc... he vist al seu web que ben aviat acceptarà formats EPUB i PDF en dispositius iOS... estic impacient!!!

Alguns d'aquests mòduls vénen de fàbrica o són gratuïts, mentre que altres són de pagament (reconeixedor de caràcters amb la càmera), però aquesta eina aporta un gran valor afegit i val molt la pena, tant per traduir com per llegir.

Apa, un altre dia us explicaré coses més concretes. Seguiu llegint, que jo vaig preparant la llista de recomanacions per a l'estiu...



6 de juny de 2013

Nits fredes

Ba Jin. Nits fredes.
Viena Edicions, 2013.
240 pàgines.
Títol original: 寒夜.
Traductor: Eulàlia Jardí.

Quin tros de llibre. Interès històric. Intensitat emocional. Profunditat en el tractament dels personatges. Traducció excel·lent. Edició superatractiva.

Ho té tot. Ba Jin es va poder lluir amb aquesta novel·la tan xinesa i occidental a l'hora, tan enganxosa a les mans que he sigut incapaç de fer res més que no fos llegir durant les última vint-i-quatre hores (ehem, vull dir en el temps lliure de les últimes vint-i-quatre hores). He esgarrapat temps d'on podia, perquè estava enganxada a la història, i en menys d'un dia me l'he llegida. Anem per parts.

L'interès històric ve de la situació que reflecteix: la ciutat de Chongqing durant les darreries de la invasió japonesa. Les restriccions de llum, la incertesa en l'ambient, el poc ambient de treball en algunes feines, l'enfrontament entre la vella generació, criada durant l'última dinastia, i la nova, que vol obrir-se a la joia de viure la vida...

La intensitat emocional en el diàleg entre sogra i jove. Les converses són tan àgils i reals que no pots deixar-les a mitges. La sogra (peus embenats i tossuderia per mantenir costums antiquats) odia la jove (sabates de taló i ampli cercle d'amics) perquè no vol sotmetre's a un ordre social que ja no té sentit. La jove, que tampoc poc veure la sogra, porta a l'extrem la seva vida social i deixa de banda el marit i el fill.

La profunditat en el tractament dels personatges marca una diferència clara amb les obres xineses tradicionals, en què no es veu gaire què pensa la gent ni s'entenia per què. En aquesta novel·la, participem de l'angoixa i el patiment de Wang Xiaoquan i de la seva dona. "Per què faig això i no allò altre", "Què he de fer", "Sóc un inútil, no sé ni beure"... el llibre en va ple, de dubtes.

La traducció és excel·lent. Igual que a Família, l'Eulàlia Jardí ens ofereix una redacció impecable que, en aquest cas, ha sabut transmetre'ns l'angoixa i la intensitat de l'original. Perquè tots sabem que una novel·la pot ser bona, però si la traducció no ho és el producte acaba essent de segona fila. I m'hi trobo massa vegades, amb això.

L'edició és superatractiva. No te la pots treure dels dits. El tacte suau i una mica gomós de la coberta és impagable. El paper, amb un lleuger toc groguenc que li dóna un aspecte clàssic, és del gruix ideal. La lletra té la mida adequada... així, doncs, he de felicitar @Viena_Edicions per aquest magnífic llibre que ens posa a les mans i demanar-los que continuïn traduint obres xineses, que fa molta falta!

Com sempre, podeu trobar el llibre a Amazon o a qualsevol de les grans llibreries de Barcelona, com ara a La Central. I, tot i que sóc molt aficionada a les versions electròniques, aquesta novel·la val la pena comprar-la en paper!




20 de maig de 2013

Les quatre livres

Yan Lianke. Les quatre livres.
Éditions Philippe Picquier, 2012.
410 pàgines.
Títol original: 四书.
Traductor: Sylvie Gentil.

La veritat és que me l'imaginava més gran... És un bon llibre i retrata amb claretat i sense excessos l'etapa del gran salt endavant (1956-1959) vist des d'un cap de reeducació ple d'intel·lectuals. Però potser precisament aquesta manca d'excessos és el que el fa neutre, gairebé pla. Tret d'algunes escenes realment colpidores, és un relat molt senzill i tranquil. Li falta alguna cosa. I se m'ha fet un pèl llarg.

Ara bé, dit això, és un llibre perfecte per intentar entendre la vida en els camps de reeducació, per veure com l'ésser humà pot canviar de comportament en situacions extremes, com les persones -fins i tot les que han rebut una educació més completa- es tornen egoistes i posen el seu propi benefici pel davant del de la resta del grup.

I, sobretot, podem veure-hi el que ja hem sentit altres vegades: que en aquest període les autoritats no van voler ser realistes i van demanar que es complíssin objectius que no eren factibles, com ara produccions de cereals o d'acer impossibles d'aconseguir. I l'autor retrata, com ja han fet altres, la bogeria per la producció d'acer casolà, que en molts casos no va servir de res.

A part d'això, però, jo hi he trobat un personatge una mica incòmode, el "nen", que es deixa enganyar i adular pels seus superiors jeràrquics i que no aconsegueix gran cosa a canvi de l'esforç dels seus "presoners".

En definitiva, un llibre que, tot i que no fa nosa, no té la intensitat de Les jours, les mois, les années. De tota manera, si en voleu veure una altra opinió, la trobareu aquí.

7 de maig de 2013

La pesca de Sant Jordi

Ho vaig intentar, però al final, per Sant Jordi, poca literatura xinesa vaig poder pescar...
Viena aposta per Ba Jin

De la llista que m'havia fet, ni un. Sí, ja ho sé: a les paradetes no hi cap tot. De tota manera, trobo que una petita representació del que en podríem dir "altres literatures" hi hauria de ser. No anava a controlar-ho tot, però hi vaig veure poca cosa d'autors asiàtics... o africans! (els grans oblidats).

Ara bé, sí que he de dir que vaig tenir una sorpresa agradable. Viena Edicions repeteix autor i traductora: les Nits fredes de Ba Jin eren en un lloc força visible d'una paradeta. En tot cas, el lloc era prou visible perquè el detectés i, xap!, directe a la bossa (previ pagament, és clar).

Pel que diu a la portada, la traducció s'ha fet del xinès, i l'ha feta l'Eulàlia Jardí, que ja va traduir Família d'una manera força reeixida i que trobareu també en aquest bloc.

Ja tinc el llibre sobre la taula. Ara falta trobar el moment de llegir-se'l.

I vosaltres, què? Vau trobar alguna cosa que us seduís entre tantes paradetes?

(Si voleu veure què més em vaig comprar, passeu per L'illa deserta, el meu bloc sobre altres literatures.)

18 d’abril de 2013

Idees per a Sant Jordi 2013

Acabo de veure que l'última entrada del bloc és de principis de març... Queden quatre dies per a Sant Jordi, i més o menys ja sé què sortiré a buscar. :-)

Aquest any us divideixo la llista en dues categories: llibres que he llegit i que us recomano amb tota confiança, i llibres que crec que poden estar bé, però que no m'he llegit i que tampoc sé si podré trobar a Barcelona. Comencem per les recomanacions sobre segur:

Sueño en el pabellón rojo, de Cao Xueqin
Aquest ja us l'he recomanat altres vegades, però és que és boníssim, i la traducció de l'Alicia Relinque és espectacular. És un totxo, però és molt recomanable.

Canvis, de Mo Yan
La traducció és de Carles Prado-Fonts. No és un dels meus autors favorits, i aquest llibre s'aparta una mica de les seves històries habituals. Ara bé, si voleu saber com va viure la seva etapa de joventut en una Xina molt "socialitzada", és una bona opció. I la traducció és impecable.

¡Vivir!, de Yu Hua
Jo el vaig llegir en italià, però ara hi ha la traducció al castellà d'Anne-Hélène Suárez, una de les millors traductores de xinès al castellà, garantia segura. Un llibre que us emocionarà. Publicat per Seix Barral.

Brothers, de Yu Hua
Hilarant, còmic i tendre a l'hora. Sempre em sorprèn la capacitat de Yu Hua de canviar de tema i de registre, una cosa que no tots els autors saben fer (es nota que és un dels meus autors preferits?). No conec la traducció al castellà, que ha publicat Seix Barral.

Noi d'or, noia maragda, de Yiyun Li
Fantàstica col·lecció de relats breus, amb traducció d'Ainara Munt Ojanguren. Un llibre deliciós, fresquet i tendre al mateix temps, que podeu comprar-vos i regalar sabent que agradarà.

China en diez palabras, de Yu Hua
Sí, val, d'acord. No us en recomanaré cap més d'aquest bon home en una temporada. Però és que aquest és novetat, amb traductora de confiança (Nuria Pitarque) i us explicarà, mitjançant deu conceptes, la Xina d'avui dia.

Pel que fa als meus objectius, aquí en teniu uns quants (si hi feu clic, veureu la referència completa):

Ah, i si voleu variar una mica i us interessen altres literatures, també podeu passar pel meu bloc L'illa deserta i veure altres recomanacions. :-D

Bé, això és tot per avui. Que tingueu un bon Sant Jordi, i una bona pesca!

5 de març de 2013

Au pays du cerf blanc


Chen Zhongshi. Au pays du cerf blanc.
Editions du Seuil, 2012.816 pàgines.Títol original: 白鹿原.
Traductors: Baoqing ShaoSolange Cruveillé


Una vegada més, un llibre que hauria explicat el mateix amb 200 pàgines menys... això comença a ser una constant en les novel·les per sobre de 500 pàgines. Sembla que es paguin a pes.

La història transcorre a la Xina rural, durant l'època de transició entre la caiguda de la dinastia Qing (1911) i l'arribada al poder dels comunistes (1949). Així, doncs, cobreix un període força ampli durant el qual veiem com les dues famílies protagonistes aconsegueixen el poder i el perden, ara l'una ara l'altra.

Podem veure-hi relacions adúlteres, amors il·lícits i amants repudiats per la família, ritus familiars i tribals, l'arribada i la marxa dels nacionalistes i, amb aquestes anades i vingudes, les "neteges" que es feien entre els seguidors del règim sortint... tot plegat embolicat amb la capa de pseudomisticisme que proporciona la denominació "cérvol blanc".

En definitiva, un llibre que està força bé, però que potser no caldria haver fet tan llarg.

21 de febrer de 2013

Northern girls

Shen Keyi. Northern Girls.
e-penguin, 2012.
Edició Kindle (equivalent a 286 pàgines impreses).
Títol original: 北妹.
Traductora: Shelly Bryant

Els temes per a novel·la són inesgotables, i jo encara no havia llegit mai res sobre les noies que migren dels pobles a les grans ciutats xineses per intentar aconseguir una vida millor, lluny de la misèria i dels costums i les tradicions.

Per a mi, doncs aquest llibre ha estat un descobriment, ja que presenta les "aventures" de dues noies que decideixen marxar del seu poble i anar a Shenzhen durant la dècada de 1990. En aquell moment, Shenzhen era una de les poques zones de desenvolupament especial que hi havia a la Xina i gaudia d'una mena d'aura i era l'origen d'un mute de mites i llegendes urbanes que atreien molta gent que volia trobar una feina més ben remunerada que als seus llocs d'origen amb la il·lusió de fer-se rics.

La protagonista de la novel·la, la Xiaohong, és una persona optimista, que no dubta de la capacitat pròpia d'aconseguir el que vol, i que, potser per això, no té prou en compte la capacitat dels altres per posar-li entrebancs o intentar aprofitar-se d'ella. Massa innocent? Naïf? No sabria com definir-la. I tampoc dubta a treure profit del seu propi cos o dels contactes per aconseguir el que es proposa.

En definitiva, aquest llibre reflecteix una realitat que, segurament, continua vigent: la migració interior xinesa, il·legal, cap a les grans ciutats. Si us el llegiu, podreu fer-vos-en una bona idea. Si voleu tenir més informació sobre aquest tema i sobre l'autora, llegiu-vos aquesta entrevista amb ella.

Ah, i el que m'agradaria saber és si us heu fet amics de la protagonista o si, al contrari, l'heu trobada un xic repel·lent... crec que no deixa indiferent.

5 de febrer de 2013

Canvis

Mo Yan. Canvis.
Edicions 62, 2012.
112 pàgines.
Títol original: 变.
Traductor: Carles Prado-Fonts.

Ai, en Mo Yan... Per més que el llegeixo... no hi connecto. Entenguem-nos bé: les seves històries deixen veure la vida en entorns rurals de la Xina. Són històries reals. Fins aquí, cap objecció. Ara bé, és com aquells cantants tan bons i amb un estil tan marcat que, al final, tot em sona igual... Les coses sempre passen a Gaomi... I el més bo del cas és que sempre que em cau un llibre seu als braços l'acabo llegint...

I ara, per postres, li han donat el premi Nobel de literatura. Hi ha qui creu que se'l mereix, i hi ha qui creu que no. Jo més aviat sóc dels que pensen que no. Però bé, això ho decideix gent amb més criteri que jo, o sigui que no ho discutirem. El que sí que vull destacar és el paper tant important que tenen els traductors a l'hora de premiar els autors que no escriuen en anglès. Mai no me n'havia adonat fins ara: quants membres del jurat suec entenen el xinès? O l'alemany? O l'hongarès? Així, doncs, hem de tenir en compte que el premi és, en certa manera, mèrit del traductor perquè el que llegeix el jurat és la seva traducció, no l'original.

I, és clar, m'he llegit els seus Canvis després de saber que li donaven el premi... i aquesta història m'ha quedat curta. No m'ha semblat que estigués a l'alçada...

De tota manera, sí que hi ha algun aspecte que val la pena destacar, com ara la manera que l'autor té de sortir del seu entorn i prosperar (apuntar-se a l'exèrcit). O bé l'èxit que aconsegueix el seu amic, intrigant i vividor. O l'existència del suborn (ara se'n diu "sobres"), fins i tot a escales ínfimes. Tot de coses que passen a la Xina, en una societat que, després d'estar mig adormida, un bon dia es va despertar i va iniciar l'obertura.

En tot cas, és una narració personal de la vida a la Xina. Si us interessen aquesta mena de vivències, val la pena que us la llegiu.

14 de gener de 2013

Lectura electrònica: Kindle


Fa temps que volia parlar-vos d'aquestes eines fantàstiques que són els llibres electrònics. Jo tinc un Kindle (Amazon) des de fa tres anys, i és una de les millors compres que he fet mai. Ara han millorat (encara més) el disseny, i la veritat és que dóna gust llegir amb un dispositiu que et permet fer un munt de coses que et faciliten molt la vida. Tot i que jo només conec el meu aparell, crec que la majoria de coses que us comento tot seguit serveixen per a la majoria de llibres electrònics.
  • És més fàcil llegir llibres "totxos": si sou dels qui sempre aneu amb un llibre a sobre i ara us voleu llegir Guerra i Pau, segur que us serà més pràctic fer servir un ebook. Pesa força menys. :-)
  • Ja no cal que marxeu de casa perquè els llibres us l'ocupen tota: hi ha llibres que no aporten gran cosa a la decoració de les parets, i potser ja en teniu prou de llegir-los en versió electrònica.
  • La majoria de llibres electrònics són més barats: sí, el preu es podria millorar, però en alguns casos el preu baixa pràcticament a la meitat de les edicions "no-de-butxaca".
  • Podeu triar la mida de la lletra, i també l'amplada entre línies o el tipus de lletra.
I ara ve la part del Kindle, que no sé si es pot aplicar a altres aparells:
  • Podeu fer cerques directament al diccionari. Això és especialment útil si voleu llegir en idiomes que no domineu al cent per cent: podeu fer cerques en diccionaris monolingües d'alemany, anglès, castellà, francès, italià, japonès, portuguès i... feu sonar els tambors... XINÈS!!!! Sí, ara ja incorpora el diccionari en xinès! (Això deu voler dir que aviat podrem comprar també llibres en aquesta llengua :-).
  • Podeu comprar llibres en diversos idiomes: més o menys, els mateixos que cobreixen els diccionaris, tot i que em sembla que depèn una mica d'on tingueu registrat el Kindle.
  • Si també llegiu en altres aparells mòbils (iphone o telèfon intel·ligent, ordinador, ipad) podreu sincronitzar la vostra lectura de manera que quan obriu qualsevol dels dispositius anireu a parar just allà on estàveu. Molt útil si et fa mandra agafar el llibre només per dues parades de metro, tot i que heu de tenir 3G o sincronitzar en una wifi.
  • A Amazon us fan una còpia en línia de tot el que contingui el vostre Kindle: llibres, documents que us envieu... tot el que pot entrar allà pot estar al "núvol". Una còpia de seguretat gratuïta.
En resum, un aparell fantàstic. Si us agrada la comoditat de comprar en línia, directament a la llibreria i sense haver de fer conversions, us recomano qualsevol dispositiu vinculat a una llibreria (Kindle Nook, per exemple). Si sou dels que preferiu aconseguir els llibres i després traspassar-los al vostre dispositiu fent servir alguna mena de software per organitzar la vostra biblioteca digital, us recomano que en compreu un de "lliure" (a la FNAC en trobareu uns quants).

I no em digueu que només us agrada llegir en paper: una cosa no mata l'altra. Hi ha llibres que, perquè tenen una presentació acurada, o perquè són clàssics que voleu tenir a la prestatgeria, sempre preferireu llegir en paper. Un exemple que he llegit recentment és Victus. Però creieu-me: hi ha molts llibres que, un cop llegits, a la prestatgeria hi faran més nosa que servei...

Teniu un llibre electrònic? Expliqueu-me la vostra experiència deixant un comentari en aquesta entrada!