28 de maig de 2012

Anys de prosperitat

Chan Koonchung. Anys de prosperitat.
La Campana, 2011.
310 pàgines.
Títol original: The fat years.
Traductor: Xavier Pàmies.

Una altra vegada, "me l'imaginava més gran". El comentari de la coberta, com en molts altres casos, et fa pensar que en aquest llibre s'hi amaga una història trepidant i futurista. I sí que és veritat que, durant una estona, sembla que el ritme s'acceleri i que hagi de passar alguna cosa d'imprevista, com de ciència ficció: falta un mes! un mes sencer que no recorda gairebé ningú... ostres! i ara què passarà? els quatre penjats que són els protagonistes es veuran immersos en una cursa contra el temps? els perseguiran? estaran en perill?

A l'hora de la veritat, però, no passa res d'això. Just quan semblava que la història començava a prendre volada, l'autor opta per una frenada brusca i un canvi de direcció total, i es dedica a escriure pàgines i pàgines de reflexió sobre la situació actual (dins de la novel·la) de la Xina i a fer-se preguntes i més preguntes... Trobo que si volia escriure alguna cosa per valorar la situació a la Xina i la possible evolució no calia disfressar-ho de novel·la...

Pel que fa al ritme de la narració, en general, és lent. En dic "síndrome Murakami": els protagonistes es fan totes les preguntes tres vegades, són lents de reacció... pensen massa i massa a poc a poc. Em va passar el mateix amb 1Q84...

Per cert. Us llanço una pregunta: si ho he entès bé, aquest llibre s'ha traduït de l'anglès. Però suposo que la versió original és la xinesa... si això és així... per què la Institució de les Lletres Catalanes dóna ajudes a traduccions no directes?? O és que no he entès bé i l'original ja era anglès?


En definitiva, un altre llibre que (segurament) ens arriba perquè ha despertat una certa incomoditat a la Xina continental. I això no sempre demostra la qualitat de les obres...

16 de maig de 2012

A la recherche de Shanghai

Wang Anyi. A la recherche de Shanghai.
Éditions Philippe Picquier, 2011.
128 pàgines.
Títol original: [desconegut].
Traductor: Yvonne André.

En una paraula: puf. En una frase: no me l'he acabat, i això que era curt.

Em sap greu ser tan negativa, però és que no li he trobat cap mena de gràcia ni atracció. Feia temps que no em passava, d'haver de deixar un llibre a mitges... potser és que me n'esperava una altra cosa. Sense anar més lluny, la comparació entre Shanghai i Pequín m'ha semblat d'allò més "suada" i vista...

Però no tothom ho veu com jo. Si llegiu la ressenya de Telerama, veureu que sembla que haguem llegit llibres diferents.

No sé, de vegades em fa la impressió que determinats autors estan sobrevalorats. És ben bé allò de "cria fama i posa't a jeure". I, en el cas concret dels autors xinesos, sembla com si "algú" (editorials, agents que venen drets de traducció?) hagi decidit que determinades persones són escriptors fantàstics pel simple fet de ser xinesos, exòtics...

Si ho recordeu, ja no em va agradar La canción de la pena eterna, que també us he resumit al bloc. I si visiteu aquesta entrada també veureu que hi ha un comentari d'un visitant que hi estava d'acord. Si, tot i així, voleu comprar-lo, el trobareu a Amazon, i a la web de l'editor hi ha un extracte en pdf.

La pregunta, doncs, és: Wang Anyi està sobrevalorada? Us agrairé els comentaris... :-)



2 de maig de 2012

El sueño de la montaña del oro

Zhang Ling. El sueño de la montaña del oro.
Ed. Destino, 2007.
Traductor: Javier Altayó.
685 pàgines.
Títol original: 金山. Gold mountain blues.



Bé, com ja us deia fa uns dies, a les recomanacions per a Sant Jordi, aquest llibre enganxa molt. I des de bon principi, cosa que no passa amb totes les novel·les llargues (ara mateix m'estic llegint 2666, de Robert Bolaño, i trobo que li ha costat força agafar ritme).

Ja us vaig avançar que la història parla de diverses generacions d'una família del sud de la Xina els fills de la qual, sistemàticament, emigren al Canadà. Els homes marxen i les dones es queden, i sovint passen anys i panys sense veure's: tot just una trobada de tant en tant per engendrar un altre fill, que també acabarà emigrant a la muntanya de l'or.

D'històries sobre el medi rural i la relació entre pares i fills n'hi ha moltes, tant en xinès com en altres llengües. El que fa especial aquesta és que també tenim la possibilitat de "veure" què fan els emigrants, els que s'instal·len a les ciutats "acabades d'estrenar" del Canadà de principis de segle XX. Veiem com els emigrants xinesos van treballar en la construcció de les línies ferroviàries, i també és molt interessant veure les reaccions de la població "local" (i ho poso entre cometes perquè, realment, no tinc clar qui pot dir que sigui "local" d'un país poblat amb emigrants estrangers... no?) davant l'activitat econòmica xinesa: el rebuig, les reaccions violentes...

En aquestes 685 pàgines hi cap tot: amor, enyorament, nostalgia, problemes, alegries... i, no obstant la llargada, no es fa pesat. De fet, trobo que les connexions entre les diverses històries estan molt ben fetes, i salta amb facilitat endavant i enrere en el temps i també d'una banda a l'altra de l'oceà. La lectura és molt fluida, i d'això en té bona part de "culpa" la traducció de Javier Altayó: redacció elegant, vocabulari precís, sintaxi adequada, cap fragment que "rasqui" o deixi veure errors de traducció... 

Tot plegat contribueix a fer-te relaxar i gaudir de la lectura, cosa que no sempre em passa quan llegeixo obres traduïdes: segur que és deformació professional, però estic farta de trobar-me llibres (que no són barats) i que costa llegir de tan mal escrits que estan o de tan evidents que són les errades de traducció. Si en voleu veure un exemple clar, només cal que us llegiu el comentari que vaig fer sobre L'esperit del llop.

En resum: un llibre molt recomanable i un bon regal per al dia de la mare... :-D