15 de desembre de 2010

A dictionary of Maqiao

Han Shaogong. A dictionary of Maqiao.
The Dial Press (Random House), 2005.
390 pàgines.
Títol original: 马桥词典.
Traductors: Julia Lovell.

Un llibre peculiar. No és una novel·la, en el sentit que no hi ha continuïtat narrativa de principi a fi, però hi ha parts de l'obra que sí que ho semblen. En realitat, és una mena de blog en paper: capítols de durada desigual que intenten reflectir les entrades d'un diccionari però que més aviat responen a explicacions de l'autor sobre personatges, llocs, conceptes, etc.


Amb aquesta estructura, l'autor intenta reflectir l'ambient del camp en l'època en què ell mateix va ser un dels estudiants que Mao va enviar fora de les ciutats perquè els camperols (una de les classes preferents del règim) els "eduquessin".

En resum: una manera original de veure, una vegada més, la vida al camp; és molt interessant, tot i que aquesta estructura desestructurada fa que costi una mica mantenir el ritme de lectura (hi ha definicions o capítols més interessants que altres). És recomanable, i el podeu trobar en castellà publicat per Kailás (Diccionario de Maqiao).

17 de novembre de 2010

L'esperit del llop

Jiang Rong. L'esperit del llop.
La Magrana, 2008.
573 pàgines.
Títol original: 狼图腾 (l'obra catalana s'ha traduït de l'anglès: Wolf Totem).
Traductors: Xavier Solé i Núria Parés.

He deixat reposar el llibre més d'un any, però ja és hora de fer-ne el resum. M'ha tornat a passar: «me l'imatxinava més gran». Aquest llibre, guanyador del Man Asian Literary Prize de 2007, m'ha decebut una mica. És d'aquelles vegades que penses: «Amb 100 pàgines menys també ens ho hauria explicat».

No sé si és que no estic feta per a aquesta mena de novel·les, suposadament «èpiques» (penso que avui dia aquesta paraula es fa servir amb massa freqüència), o si la versió catalana hi va tenir a veure. Hi ha algunes imprecisions i incorreccions de tota mena que et poden aigualir la festa. Si no ho recordo malament, en una pàgina s'equiparaven 500 km i 500 li, que no és ben bé el mateix, oi? (un li és mig quilòmetre, o sigui que feu números i veureu que no quadra). I altres coses per l'estil. El que no tinc clar és si aquesta mena d'errades s'han introduït durant la traducció de l'anglès al català o si ja provenen de la versió anglesa. I això em fa tornar al meu tema favorit: SENYORS EDITORS, SI VOLEN TRADUIR D'UNA VERSIÓ INTERMÈDIA I, DE PAS, ESTALVIAR-SE UNS CALERONS, FACIN SERVIR TRADUCTORS AMB NOCIONS DE LA LLENGUA ORIGINAL (XINÈS, EN AQUEST CAS) I RECORRIN A REVISORS AMB UNA PUNTA DE «MALA LLET».

Pel que fa a la història en sí, és una història més d'estudiants enviats al camp durant la dècada de 1960. El que sí que he d'admetre que és original és que aquests van a la Mongòlia interior, i que durant la novel·la anem veient com viuen els mongols nòmades (o seminòmades). Tal com fa pensar el títol, es presta una atenció especial als llops, a les seves activitats a l'estepa mongola i a la relació que s'estableix entre ells i els pobladors mongols, que els cacen i, al mateix temps, els veneren i estimen.

Jiang Rong és el pseudònim de Lü Jiamin, professor universitari i activista prodemocràcia que va ser empresonat durant dos anys després dels fets de Tian'anmen. Aquí trobareu una ressenya més elaborada sobre aquesta obra:

Howard Choy review of Wolf Totem

En resum: és millorable, però si tenim en compte que va ser un supervendes a la Xina, potser caldria donar-li una segona oportunitat.

29 d’agost de 2010

La canción de la pena eterna

Wang Anyi. La canción de la pena eterna.
Kailas Ficción, 2010.

676 pàgines.
Títol original: The song of everlasting sorrow.
Traductor: Carlos Ossés.

Amb la traducció d'aquesta novel·la, Kailas fa patent, una vegada més, el seu interès en obres escrites per autors xinesos. El que no és tan positiu és que la traducció conté errades, algunes força evidents, que et fan desconfiar de la fidelitat a l'original. Original que, per cert, no és en anglès sinó en xinès... o sigui que, una vegada més, s'ha traduït una obra xinesa partint de la base d'una traducció. No és que hi tingui gaire coses en contra, sempre que la qualitat de la traducció que s'hagi agafat com a original sigui suficient i que la traducció al castellà/català s'hagi fet amb un esperit crític envers el text que s'ha fet servir com a base. Algun dia farem una entrada dedicada únicament a aquest tema.

El fet és que hi ha errades de concordança ("muchos tiempo", "os vas a enfadar", "tendría hubiera sido la suerte"), d'interpretació ("los dos echaremos una partida de mahjong...": en teoria calen quatre jugadors), de desconeixement de l'entorn ("la carretera de Nankín" no és una carretera, sinó un dels carrers més importants de Shanghai, ho podeu comprovar a Google Maps), de traducció ("monosodio glutamate" no deu ser "glutamato monosódico"???; en tot cas, glutamate no és castellà...). El més curiós del cas és que aquests errors estan combinats amb una redacció bona i àgil, que et fa la lectura agradable. No sé si és que l'original (traducció anglesa) tenia molts errors que no s'han detectat amb la traducció o si al traductor al castellà li van donar tant poc temps que no va poder repassar la feina feta... o que no està previst que un revisor passi per darrere del traductor, cosa que trobo necessària en tots els casos i, sobretot, quan les traduccions no provenen del text original: la lectura crítica per part d'un revisor amb coneixements de la cultura original hauria arreglat molts dels errors que conté aquesta traducció.

Total, que tinc el llibre ple de marques, i això fa molta ràbia per dos motius: t'aigualeix la lectura i molesta pagar gairebé 23 euros perquè no puguis llegir tranquil...

Pel que fa a la trama de la novel·la, no és res de l'altre món. La ressenya de l'editorial presenta el llibre com a "relato intemporal sobre la constante búsqueda de la belleza y la transformación individual en años de agitación y aperturismo en China" i diuen que les obres de Wang Anyi són "una experiencia casi musical". Personalment, trobo que ni una cosa ni l'altra (potser m'estic deixant influir pel descontentament amb la traducció, no ho sé). Trobo que és un llibre de gairebé 700 pàgines que no aporta gran cosa: bàsicament, són les aventures i desventures d'una noia de Shanghai i els seus amors... no és gaire original... ja n'hem llegit molts, d'aquests...

No és que el llibre sigui dolent, però quan les ressenyes són tan bones, t'esperes alguna cosa més.

17 de juliol de 2010

Chronicle of a blood merchant

Yu Hua. Chronicle of a blood merchant.
First Anchor Books, 2004
Títol original: 许三观卖血记
Traductor: Andrew F. Jones
Llegit en versió e-book per a kindle

Una vegada més, un autor xinès narra una bona part de la història del seu país mitjançant l'evolució d'una família. En aquest cas, però, el tema central i recurrent és la venda de sang en determinats entorns rurals de la Xina, a la qual recorre el protagonista en moment de desesperació econòmica.

Yu Hua, un dels autors més coneguts i de més èxit dels que van començar a fer-se coneguts durant la dècada de 1980 i que va aconseguir la popularitat durant la de 1990, fa un retrat força íntim d'etapes com ara la del Gran Salt Endavant, la Revolució Cultural, el desplaçament massiu dels joves al camp o la Xina pròspera de la dècada de 1980. El més atractiu del cas, però, és que no hi ha dades clares i precises dels anys o les campanyes polítiques, i que cal estar al corrent prèviament de la història recent del país per poder associar determinades explicacions amb els fets històrics. Així, doncs, no es recrea en els efectes de la Revolució Cultural o el desplaçament dels joves al camp, sinó que fa servir la família de Xu Sanguan perquè puguem veure, amb els nostres ulls, què va passar en aquelles èpoques.

Finalment, també és important dir que la qüestió de la venda de sang és un problema important en algunes províncies rurals de la Xina, i que aquesta novel·la va ser escrita abans que aquest tema es fes conegut.

És un llibre recomanable, com tot els de Yu Hua, però segurament no hi trobareu la intensitat de sentiments de 活着 (Vivere, en les entrades d'aquest bloc) ni les situacions còmiques i hilarants de 兄弟 (Brothers, també en aquest bloc).

4 de maig de 2010

La Philosophie de Lao Zhang

Lao She. La Philosophie de Lao Zhang. 
Éditions Philippe Picquier, 2009.
545 pàgines.
Títol original: 老張的哲學.
Traductor: Claude Payen.

Una obra curiosa i, segurament, poc coneguda de Lao She que ofereix un retrat molt viu del Pequín de principis de segle XX, abans de les etapes de guerra i de l'entrada del comunisme. Tot seguint el fil conductor de la novel·la, que són les gràcies i desgràcies de Lao Zhang, podem veure alguns dels temes més popular en la literatura xinesa del tombant del segle anterior: el final de la societat tradicional, el tracte de menyspreu que es fa de les dones, el poder que atorga pertànyer al funcionariat, etc.

Si, a més, coneixeu mínimament Pequín, us agradarà veure que la novel·la s'ubica en llocs concrets, amb referència força conegudes, que podeu situar ràpidament al mapa. És un aspecte curiós, un més dels que presenta aquest llibre.

No espereu una obra magistral, però sí que és lleugera i molt entretinguda. Us la recomanem!

26 d’abril de 2010

La fortaleza asediada

Qian Zhongshu. La fortaleza asediada.
Anagrama, 2007.
545 pàgines.
Títol original: 围城.
Traductor: Taciana Fisac.

Un llibre àgil i ràpid de llegir, tot i el volum. Els diàlegs són d'una vivesa poc habitual, i les descripcions no hi són sobreres. L'autor retrata amb molta credibilitat la societat benestant de la dècada de 1930, quan comença la invasió japonesa de la Xina i se centra en les relacions humanes.

El fil conductor de la novel·la són les aventures i peripècies de Fang Hongjian, un noi que, després d'haver estudiat a l'estranger, torna a casa sense haver aconseguit grans qualificacions i ha d'aconseguir feina. Quan finalment l'aconsegueix, ha d'emprendre un viatge molt llarg durant el qual anem veient les relacions que estableix amb els seus companys de viatge.

Tot i que, com hem dit, es dedica a fons a les relacions humanes en sentit ampli i ens mostra un món ple d'hipocresies i en clara transició entre una societat tradicional i conservadora i una societat més dels nostres dies, també hi té un paper molt important les relacions entre home i dona, el matrimoni i la pietat filial (aquest últim, un concepte confucià que ha sobreviscut als grans canvis de la societat xinesa).

Considerem que la traductora també té una part del mèrit de la lectura, ja que ha contribuït de manera decisiva a fer-nos arribar el relat original. Només podem retreure-li quatre errades mal comptades en la transcripció de noms de personatge, que en cap moment no ens distreuen de l'argument de la novel·la.
 

18 d’abril de 2010

Una noche sin luna

Dai Sijie. Una noche sin luna.
Salamandra, 2008.
253 pàgines.
Títol original: Par une nuit òu la lune ne s'est pas levée.
Traductor: José Antonio Soriano. 

Tot i que l'autor intenta donar-li un toc especial amb el rerefons de la recerca d'un manuscrit antic, no deixa de ser una història de noia coneix noi”. Sí, és cert que ens serveix per conèixer el Beijing de finals dels setanta i principis dels vuitanta, que es fan al·lusions a la vida en els camps de reeducació i a algun altre detall clarament xinès, però la veritat és que el pes de la història amorosa és massa gros.

No té res a veure amb la novel·la anterior de Dai Sijie, Balzac i la costurera, que tot i que contenir una petita història d'amor no perd de vista el fil conductor: la vida al camp de dos nois que el govern envia a aprendre com era la vida fora de la ciutat.

29 de març de 2010

Las puertas del paraíso


Yiyun Li. Las puertas del paraíso. 
Editorial Lumen, 2010. 
410 pàgines.
Títol original: The Vagrants.
Traductor: Laura Martín de Dios.

Aquesta vegada, Yiyun Li crea una novel·la que, en certa manera, recorda l'anterior obra Los buenos deseos, que havia publicat la mateixa editorial amb la mateixa traductora. 

Diem que recorda l'anterior perquè utilitza un element, l'execució de Gu Shan, antiga guarda roja, com a excusa per presentar-nos una sèrie de narracions que s'entrellacen però que podrien ser independents: el maltractament psicològic d'una nena minusvàlida, la vida dels pares de la noia executada, els moviments contra el sistema i la censura que imposa, l'obsessió d'un noi per trobar dona...

Tot això, amb el teló de fons de l'època justament posterior a la mort de Mao Zedong, en què el govern tolerava els moviments tímids d'obertura amb la repressió dels moviments que adquirien massa volada.

En resum, una vegada més, cal felicitar la traductora per una feina molt ben feta que ens fa llegir la novel·la d'una manera fluida, i també volem felicitar l'editorial per un motiu doble: per publicar l'obra i per fer-ho amb una edició tan acurada i agradable.

3 de març de 2010

Les jours, les mois, les années

Yan Lianke. Les jours, les mois, les années.
Éditions Philippe Picquier, 2009
125 pàgines.
Títol original: 年月日.
Traductora: Brigitte Guilbaud.

Un llibre curt, trist i molt recomanable. Hi ha una gran sequera, i els habitants del poble decideixen marxar, igual que han fet els d'altres pobles veïns. Només queden enrere un pagès vell i un gos cec, que esperen que plogui i que el blat de moro torni a créixer...  

És una història sentida que té com a únics protagonistes aquests dos personatges i la relació que s'estableix entre ells.


Em sap greu, però no puc explicar res més sense desvetllar-vos el final... us l'haureu de llegir!