20 d’octubre de 2009

Pan Gu crea l'univers

Pan Gu crea l'univers. Contes tradicionals xinesos.
Camaleó - Arola Editors, 2005.
144 pàgines.
Traductor: Carles Prado-Fonts.

Una selecció excel·lent de llegendes i contes xinesos, feta pel mateix traductor, que reuneix els mites més clàssics. Hi podreu trobar des de la creació de la Terra fins a la de l'espècie humana, i veureu passar els déus i herois més coneguts de la cultura xinesa.

Cal destacar que, a més de la tria de llegendes, incorpora una sèrie de contes que són la base per a expressions que els xinesos fan servir encara ara en la vida quotidiana (chengyu), que podrien equivaler a les nostres frases fetes.

L'estil de la traducció aconsegueix transmetre'ns el context original de manera que no soni excessivament estrany en el d'arribada. La lectura és planera, tranquil·la i ràpida, sense complicacions.

Si us interessa conèixer la mitologia xinesa i les expressions amb càrrega cultural, us recomanem que us llegiu aquest llibre, ja que és una porta d'entrada molt adequada per accedir a la mitologia xinesa.

18 d’octubre de 2009

Las baladas del ajo

Mo Yan. Las baladas del ajo.
Kailas Ficción, 2008.
489 pàgines.
Títol original: 天堂蒜台之歌.
Traductor: Carlos Ossés.

Kailas confirma el seu interès en obres d'autors xinesos i, més concretament, en l'obra de Mo Yan (tres obres publicades en la col·leció Kailas Ficción). Així mateix, Mo Yan segueix la seva línia de retrat costumbrista de la societat rural xinesa.

En aquest llibre, l'autor tracta el cas del conreu massiu d'alls a les darreries del segle XX, que va ser fomentat des del govern. Quan els pagesos van intentar vendre tot el producte, es van trobar que els magatzems governamentals no podien absorbir totes les vendes i es van acabar revoltant.

Això és el que trobareu en aquest llibre, entrellaçat amb les històries quotidianes a què ens té acostumats en Mo Yan.

Baguettes chinoises

Xinran.Baguettes chinoises.
Éditions Philippe Picquier, 2008.
340 pàgines.
Títol original: 筷子姑娘
Traductora: Prune Cornet.

En aquest llibre podem veure un aspecte interessant: la manera en què tres germanes procedents d'un petit poblet s'adapten a la vida de ciutat quan emigren a Nanjing.

Les tres protagonistes, que pel fet de ser noies són menystingudes en el context rural, segueixen el camí que ha iniciat un dels seus oncles i canvien el camp per la ciutat. La seva voluntat és la de demostrar que valen força més del que es pensen els seus conciutadans, que encara pensen que les dones només serveixen per tenir cura de la casa i dels sogres, ja que, tradicionalment, quan es casaven havien d'abandonar la casa paterna i integrar-se en la família del marit.

Així, doncs, la seva família, en què només hi havia filles (sis en total), era una de les més desgraciades. Al llarg del llibre veurem no només com s'adapten a una vida i uns costums totalment diferents, sinó també com aconsegueixen fer aportacions similars a les que fan tots els home emigrats del poble.

Us en recomanem la lectura, ja que no només hi veureu com és la vida quotidiana sinó també aquesta evolució de la dona: de la cuina a la feina.

17 d’octubre de 2009

Quarante et un coups de canon

Mo Yan. Quarante et un coups de canon.
Éditions du Seuil.
501 pàgines.
Títol original:
Traductor: Noël et Liliane Dutrait.

En aquest llibre, Mo Yan retrata, una vegada més, la vida quotidiana de la Xina de darreries del segle XX. Tot se centra en Luo Xiaotong, un noi a qui encanta menjar carn i que viu en un poble que té com a activitat principal, precisament, la cria i la venda d'animals de carn.

La trama es desenvolupa a dos nivells: la història que el protagonista explica a un monjo i els fets que s'esdevenen a l'exterior de l'ermita durant aquesta explicació. Arribats a un cert punt, totes dues històries s'encreuen i es barregen, ja que no són res més que el passat i el present del protagonista.

Tot i que no deixa de ser un llibre més dels que s'adscriuen a la línia d'explicar el dia a dia xinès, podreu trobar-hi alguns punts de fantasia propera a l'absurd, com ara el procediment que en Luo s'inventa perquè el negoci de la carn els surti més a compte.

English

Wang Gang. English.
Éditions Philippe Picquier, 2008.
463 pàgines.
Títol original: 英格力士
Traductor: Pascale Wei-Guinot i Emmanuelle Péchenart.

Aquest llibre és una història més sobre la Revolució cultural xinesa, aquest cop des del punt de vista d'un noi, en Liu Ai, que viu al Xinjiang.

Tot comença quan arriba un professor d'anglès nou. Aquest professor és diferent de la resta, va arreglat i perfumat, i sembla molt més modern del que és habitual. Això, entre altres coses, farà que tingui problemes i acabi patint les represàlies habituals de l'època.

Cal destacar que el fet que la història tingui lloc al Xinjiang no aporta res d'especial: podria passar allà o a qualsevol altre lloc recòndit, ja que no s'hi veu pas retratada la comunitat musulmana ni els seus costums. L'autor se cenyeix a la vida de l'estudiant que n'és el protagonista.

Aparentment, aquest llibre ha estat un supervendes a la Xina, tot i que al nostre parer potser no n'hi havia per a tant...

Si voleu informació més detallada, podeu visitar aquest enllaç:

Danwei: ressenya sobre English

16 d’octubre de 2009

Generación Mao

Xinran. Generación Mao
Editorial emecé, 2009.
586 pàgines.
Títol original: China Witness.
Traductor: Aleix Montoto.


Aquest llibre reprodueix en forma d'entrevistes la investigació que l'escriptora i periodista Xinran va fer durant dues dècades. En aquestes entrevistes, l'autora recull les vivències personals de gairebé vint persones que han viscut els grans canvis polítics i socials del segle XX a la Xina: des de la caiguda de l'antic règim imperial fins a l'obertura econòmica de la dècada de 1980.


Cal dir que, en general, la manera d'expressar-se que es fa servir en aquest llibre és molt mesurada i discreta. Un estil molt xinès, es podria dir: no es fan recriminacions ni es dóna (gaire) la culpa al govern ni a Mao sobre les desgràcies esdevingudes, tot i que és evident que moltes d'aquestes persones, i moltes altres de la seva generació i de la següent, no van poder fer una vida "normal" (estudis, matrimoni, etc.) com la que ara poden fer els seus fills, i van viure sotmesos a la por que sembraven les diverses campanyes polítiques que van dominar la Xina durant la dècada de 1950 i fins al final de la Revolució Cultural.


És, doncs, un recull interessant de la realitat de mitjans segle XX, i tenim l'oportunitat de veure que totes les novel·les que s'han escrit (i encara s'escriuen) sobre la Revolució Cultural i altres períodes traumàtics de la història xinesa tenen un fons molt i molt real. També és interessant destacar que l'autora, tot i que fa prop de vint anys que viu al Regne Unit, va viure de primera mà l'època de la Revolució Cultural, o sigui que sap de què parla i què busca quan entrevista els seus interlocutors.