24 de maig de 2009

Fifth Chinese Daughter

Jade Snow Wong. Fifth Chinese Daughter 
University of Washington Press, 1989. 246 pàgines.
Títol original: el mateix.

Tot i que la primera edició d'aquest llibre és del 1945, crec que el que explica encara s'aplica avui dia en molts llocs de recepció d'immigració xinesa. El que narra és la infantesa, adolescència i primers passos en la vida adulta de l'autora, Jade Snow Wong, filla d'immigrants xinesos que van arribar a San Francisco a les primeries del segle XX. Crec que avui dia, tot i que amb matisos i dins d'un context històric diferent, hi ha coses que continuen sent vàlides per a les comunitats xineses dites "d'ultramar".

El període històric en què es mou la protagonista inclou els temps de crisi de finals de la dècada de 1920 i, també, la segona guerra mundial. És curiós veure com es viu a la Chinatown de San Francisco (un ghetto, t'ho miris com t'ho miris) i quin paper tenen els nens com a intermediaris entre els pares (que només parlen xinès) i la societat d'acollida: mestres, metges, etc. Podem veure que la primera generació difícilment s'integra en la societat d'acollida, mentre que els fills representen una barreja de cultures i "surten al món" (o, almenys, ho intenten).

Al mateix temps, aquesta narració és la història d'èxit d'una dona que va lluitar contra unes normes familiars estrictes i tradicionals que reflectien una societat que ja no existia (la xinesa tradicional) i, també, va aconseguir fer-se un lloc en una societat americana en què les dones no tenien la llibertat que tenen ara.

El vaig comprar en una llibreria de la cadena Borders, una magnífica llibreria que podeu trobar a Wall Street, a Nova York. També podeu comprar en línia a www.borders.com.

Le Yangtsé sacrifié

Wei Wei. Le Yangtsé sacrifié
Editions de l'aube, 2007. 238 pàgines.
Títol original: el mateix.

Aquest és un llibre de viatges petit i modest que descriu el viatge de l'autora per la zona que ha de quedar sota les aigües de la presa de les Tres gorges. Amb un estil força personal, l'autora es passeja per una comarca majoritàriament agrícola i poc desenvolupada on la gent encara parla al viatger com si fos conegut i és fàcil comunicar-s'hi i conèixer històries de la zona.

És d'aquesta manera informal que l'autora s'assabenta de fins on arribarà el nivell de les aigües, quines poblacions o quins monuments quedaran inundats i què haurà de fer la gent afectada: desplaçaments massius, pisos nous i compensacions que no acaben d'arribar, etc.

De tota manera, potser perquè, com hem dit, l'estil és molt personal i es basa en les seves impressions i els seus sentiments, no hem acabat de connectar amb el llibre. Tot i així, us el recomanem si voleu fer una ullada a la Xina rural que està desapareixent sense haver de viatjar fins allà. :-)