23 de febrer de 2009

Cité de la poussière rouge

Qiu Xiaolong. Cité de la poussière rouge.
Editorial Liana Levi, 2008. 222 pàgines.
Títol original:
Years of Red Dust.
Traductor: Fanchita González Batlle.

Hi ha molts i molts llibres amb històries quotidianes. Aquest n'és un. El fet de ser un recull de relats fa que pugui tractar aspectes molt diferents, que potser no es podrien tractar tots junts dins d'una mateixa novel·la.

Alguns dels temes que toca són la tornada dels presoners de la guerra de Corea (mal vistos, per por que fessin d'espies per a Taiwan), la seguretat dels funcionaris i els empleats de les empreses estatals (i com canvia això amb l'obertura econòmica de la dècada de 1980), les persecucions dels elements no conformes al règim comunista (en realitat, podia ser qualsevol: tothom que tingués interès per la cultura, que tingués terres, etc.) o coses tan simples com la loteria.

És lleuger i ràpid de llegir, o sigui que, si us cau a les mans, no li feu fàstics. El vaig comprar per Internet a la llibreria Mollat.

Beijing Coma

Ma Jian. Beijing Coma.
Editorial Chatto & Windus, 2008. 586 pàgines.
Títol original:
肉之土.
Traductor: Flora Dew.


Aquest llibre tracta el tema de la repressió política que es viu en ambients universitaris a la República Popular de la Xina, i culmina en l'ocupació que els estudiants universitaris van fer de la plaça de Tian'anmen a la primera de 1989, que va acabar amb una repressió duríssima contra tots els participants.

Tot i que el que s'explica en aquesta obra és ficció, la base és històrica, i segurament té molt de cert.

El narrador és en Da Wei, un estudiant que, arran de la repressió de l'exèrcit a la plaça de Tian'anmen, queda en estat vegetatiu durant 10 anys. L'autor opta per combinar els records d'aquest noi amb moments "actuals" de la seva vida. Així, doncs, podem viure pràcticament tota la seva etapa universitària a partir de flaixos, petits relats encadenats que retraten de manera molt viva el procés que va desembocar en l'ocupació. També podem veure la pressió que les autoritats fan sobre els elements que consideren sospitosos ("poc obedients", podríem dir), i com aquesta pressió, juntament amb el fet de tenir el fill en coma durant 10 anys, fa que la mare del protagonista s'acabi trastocant.

És un llibre interessant, que no es queda només en el paper de l'exèrcit, sinó que també deixa veure la competència entre grups d'estudiants per aconseguir el poder. El final del llibre, malauradament, el coneixem tots...