18 de desembre de 2009

Cuentos de Liao Zhai


Pu Songling. Cuentos de Liao Zhai.
Alianza Editorial, 2004.
440 pàgines.
Títol original: 聊斋志异.
Traductor: Laureano Ramírez i Laura A. Rovetta.
 
Aquest és, possiblement, el recull de relats més conegut de la literatura xinesa. Escrit a finals de segle XVII, ha aconseguit arribar als nostres dies en versions diferents, amb un nombre de relats que oscil·la segons la versió.

Els temes que cobreixen ens permeten captar determinats aspectes de la manera de viure de l'època, així com creences populars i supersticions, amb una atenció especial a tot el que és fantàstic: monstres, esperits que tornen d'entre els morts, guineus que fan veure que són persones... tot plegat, una àmplia representació de l'imaginari tradicional popular xinès.

Pel que fa a la traducció, hem de dir que aquesta ja és la segona edició i que el text en castellà està molt ben lligat i fa de bon llegir. De tota manera, hem detectat alguna errada tipogràfica que potser s'hauria pogut retocar abans de fer aquesta segona edició (per exemple: Siangsu en lloc de Jiangsu, Whansheng en lloc de Wansheng... realment la ciutat de Man és la capital de Shaanxi?).

Finalment, cal dir que el text va acompanyat d'una sèrie de notes molt pertinents que ens ajuden a situar-nos en el context geogràfic i uns annexos realment interessants que expliquen detalladament el sistema tradicional de les oposicions xineses (és especialment important perquè molts dels personatges dels relats del llibre són llicenciats o candidats a les oposicions).

En definitiva: si us agraden els relats curts més aviat fantàstics, us recomanem que llegiu aquest llibre.

20 d’octubre de 2009

Pan Gu crea l'univers

Pan Gu crea l'univers. Contes tradicionals xinesos.
Camaleó - Arola Editors, 2005.
144 pàgines.
Traductor: Carles Prado-Fonts.

Una selecció excel·lent de llegendes i contes xinesos, feta pel mateix traductor, que reuneix els mites més clàssics. Hi podreu trobar des de la creació de la Terra fins a la de l'espècie humana, i veureu passar els déus i herois més coneguts de la cultura xinesa.

Cal destacar que, a més de la tria de llegendes, incorpora una sèrie de contes que són la base per a expressions que els xinesos fan servir encara ara en la vida quotidiana (chengyu), que podrien equivaler a les nostres frases fetes.

L'estil de la traducció aconsegueix transmetre'ns el context original de manera que no soni excessivament estrany en el d'arribada. La lectura és planera, tranquil·la i ràpida, sense complicacions.

Si us interessa conèixer la mitologia xinesa i les expressions amb càrrega cultural, us recomanem que us llegiu aquest llibre, ja que és una porta d'entrada molt adequada per accedir a la mitologia xinesa.

18 d’octubre de 2009

Las baladas del ajo

Mo Yan. Las baladas del ajo.
Kailas Ficción, 2008.
489 pàgines.
Títol original: 天堂蒜台之歌.
Traductor: Carlos Ossés.

Kailas confirma el seu interès en obres d'autors xinesos i, més concretament, en l'obra de Mo Yan (tres obres publicades en la col·leció Kailas Ficción). Així mateix, Mo Yan segueix la seva línia de retrat costumbrista de la societat rural xinesa.

En aquest llibre, l'autor tracta el cas del conreu massiu d'alls a les darreries del segle XX, que va ser fomentat des del govern. Quan els pagesos van intentar vendre tot el producte, es van trobar que els magatzems governamentals no podien absorbir totes les vendes i es van acabar revoltant.

Això és el que trobareu en aquest llibre, entrellaçat amb les històries quotidianes a què ens té acostumats en Mo Yan.

Baguettes chinoises

Xinran.Baguettes chinoises.
Éditions Philippe Picquier, 2008.
340 pàgines.
Títol original: 筷子姑娘
Traductora: Prune Cornet.

En aquest llibre podem veure un aspecte interessant: la manera en què tres germanes procedents d'un petit poblet s'adapten a la vida de ciutat quan emigren a Nanjing.

Les tres protagonistes, que pel fet de ser noies són menystingudes en el context rural, segueixen el camí que ha iniciat un dels seus oncles i canvien el camp per la ciutat. La seva voluntat és la de demostrar que valen força més del que es pensen els seus conciutadans, que encara pensen que les dones només serveixen per tenir cura de la casa i dels sogres, ja que, tradicionalment, quan es casaven havien d'abandonar la casa paterna i integrar-se en la família del marit.

Així, doncs, la seva família, en què només hi havia filles (sis en total), era una de les més desgraciades. Al llarg del llibre veurem no només com s'adapten a una vida i uns costums totalment diferents, sinó també com aconsegueixen fer aportacions similars a les que fan tots els home emigrats del poble.

Us en recomanem la lectura, ja que no només hi veureu com és la vida quotidiana sinó també aquesta evolució de la dona: de la cuina a la feina.

17 d’octubre de 2009

Quarante et un coups de canon

Mo Yan. Quarante et un coups de canon.
Éditions du Seuil.
501 pàgines.
Títol original:
Traductor: Noël et Liliane Dutrait.

En aquest llibre, Mo Yan retrata, una vegada més, la vida quotidiana de la Xina de darreries del segle XX. Tot se centra en Luo Xiaotong, un noi a qui encanta menjar carn i que viu en un poble que té com a activitat principal, precisament, la cria i la venda d'animals de carn.

La trama es desenvolupa a dos nivells: la història que el protagonista explica a un monjo i els fets que s'esdevenen a l'exterior de l'ermita durant aquesta explicació. Arribats a un cert punt, totes dues històries s'encreuen i es barregen, ja que no són res més que el passat i el present del protagonista.

Tot i que no deixa de ser un llibre més dels que s'adscriuen a la línia d'explicar el dia a dia xinès, podreu trobar-hi alguns punts de fantasia propera a l'absurd, com ara el procediment que en Luo s'inventa perquè el negoci de la carn els surti més a compte.

English

Wang Gang. English.
Éditions Philippe Picquier, 2008.
463 pàgines.
Títol original: 英格力士
Traductor: Pascale Wei-Guinot i Emmanuelle Péchenart.

Aquest llibre és una història més sobre la Revolució cultural xinesa, aquest cop des del punt de vista d'un noi, en Liu Ai, que viu al Xinjiang.

Tot comença quan arriba un professor d'anglès nou. Aquest professor és diferent de la resta, va arreglat i perfumat, i sembla molt més modern del que és habitual. Això, entre altres coses, farà que tingui problemes i acabi patint les represàlies habituals de l'època.

Cal destacar que el fet que la història tingui lloc al Xinjiang no aporta res d'especial: podria passar allà o a qualsevol altre lloc recòndit, ja que no s'hi veu pas retratada la comunitat musulmana ni els seus costums. L'autor se cenyeix a la vida de l'estudiant que n'és el protagonista.

Aparentment, aquest llibre ha estat un supervendes a la Xina, tot i que al nostre parer potser no n'hi havia per a tant...

Si voleu informació més detallada, podeu visitar aquest enllaç:

Danwei: ressenya sobre English

16 d’octubre de 2009

Generación Mao

Xinran. Generación Mao
Editorial emecé, 2009.
586 pàgines.
Títol original: China Witness.
Traductor: Aleix Montoto.


Aquest llibre reprodueix en forma d'entrevistes la investigació que l'escriptora i periodista Xinran va fer durant dues dècades. En aquestes entrevistes, l'autora recull les vivències personals de gairebé vint persones que han viscut els grans canvis polítics i socials del segle XX a la Xina: des de la caiguda de l'antic règim imperial fins a l'obertura econòmica de la dècada de 1980.


Cal dir que, en general, la manera d'expressar-se que es fa servir en aquest llibre és molt mesurada i discreta. Un estil molt xinès, es podria dir: no es fan recriminacions ni es dóna (gaire) la culpa al govern ni a Mao sobre les desgràcies esdevingudes, tot i que és evident que moltes d'aquestes persones, i moltes altres de la seva generació i de la següent, no van poder fer una vida "normal" (estudis, matrimoni, etc.) com la que ara poden fer els seus fills, i van viure sotmesos a la por que sembraven les diverses campanyes polítiques que van dominar la Xina durant la dècada de 1950 i fins al final de la Revolució Cultural.


És, doncs, un recull interessant de la realitat de mitjans segle XX, i tenim l'oportunitat de veure que totes les novel·les que s'han escrit (i encara s'escriuen) sobre la Revolució Cultural i altres períodes traumàtics de la història xinesa tenen un fons molt i molt real. També és interessant destacar que l'autora, tot i que fa prop de vint anys que viu al Regne Unit, va viure de primera mà l'època de la Revolució Cultural, o sigui que sap de què parla i què busca quan entrevista els seus interlocutors.

26 de setembre de 2009

Beijing Story

Tongzhi. Beijing Story.
nottetempo, 2009.
249 pàgines.
Títol original: 北京故事.
Traductor: Lucia Regola.

Una novela que narra en primera persona les relacions homosexuals entre un "triomfador" de la nova Xina i un estudiant. El que la fa especial no és la qualitat literària, ni l'argument, sinó el fet que es va publicar amb pseudònim a Internet per escapar a la censura xinesa, que segurament no l'hauria deixat imprimir. N'existeix una versió italiana impresa (la que citem en aquesta ressenya) i se n'ha fet una pel·lícula: Lan Yu, del director Stanley Kwan (2001). No està clar que s'hagi imprès en cap altre idioma.

La història, narrada de manera autobiogràfica (no sabem si realment ho és o no), narra amb deteniment la relació dels dos protagonistes i, també, com l'han d'amagar de la societat (secretisme, matrimonis falsos, etc.). Així mateix, presta una atenció especial a les relacions sexuals (i en fa una descripció força gràfica).

És una novel·la molt diferent de les que estem acostumats a rebre de la Xina i, només per això, ja val la pena llegir-la.

16 d’agost de 2009

Vivere!

Yu Hua. Vivere!

Universale Economica Feltrinelli, 2009. 191 pàgines.
Títol original: 活着.
Traductora: Nicoletta Pesaro.

Curt però magnífic. Tot i que hi ha una gran quantitat de llibres que descriuren la vida camperola xinesa del segle XX, podem dir que aquest és un dels que ho fa d'una manera més precisa i precisa, ja que en només 191 pàgines repassa el final de l'antic règim i algunes de les etapes del règim comunista.

L'estil de l'autor és lleuger i té un ritme agradable, fàcil de llegir. Això ja ho havíem vist a Brothers, un llibre força que, tot i tenir 717 pàgines, es llegeix molt ràpid i t'enganxa de principi a final. Yu Hua, a més, aconsegueix interessar el lector amb temes molt diferents, per més que en totes dues novel·les retrati la societat xinesa des de punts de vista i llocs diferents.

Aquest llibre és el punt de partida de la pel·lícula homònima de Zhang Yimou, Vivir (1994), que va arrasar al festival de Cannes d'aquell any.

24 de maig de 2009

Fifth Chinese Daughter

Jade Snow Wong. Fifth Chinese Daughter 
University of Washington Press, 1989. 246 pàgines.
Títol original: el mateix.

Tot i que la primera edició d'aquest llibre és del 1945, crec que el que explica encara s'aplica avui dia en molts llocs de recepció d'immigració xinesa. El que narra és la infantesa, adolescència i primers passos en la vida adulta de l'autora, Jade Snow Wong, filla d'immigrants xinesos que van arribar a San Francisco a les primeries del segle XX. Crec que avui dia, tot i que amb matisos i dins d'un context històric diferent, hi ha coses que continuen sent vàlides per a les comunitats xineses dites "d'ultramar".

El període històric en què es mou la protagonista inclou els temps de crisi de finals de la dècada de 1920 i, també, la segona guerra mundial. És curiós veure com es viu a la Chinatown de San Francisco (un ghetto, t'ho miris com t'ho miris) i quin paper tenen els nens com a intermediaris entre els pares (que només parlen xinès) i la societat d'acollida: mestres, metges, etc. Podem veure que la primera generació difícilment s'integra en la societat d'acollida, mentre que els fills representen una barreja de cultures i "surten al món" (o, almenys, ho intenten).

Al mateix temps, aquesta narració és la història d'èxit d'una dona que va lluitar contra unes normes familiars estrictes i tradicionals que reflectien una societat que ja no existia (la xinesa tradicional) i, també, va aconseguir fer-se un lloc en una societat americana en què les dones no tenien la llibertat que tenen ara.

El vaig comprar en una llibreria de la cadena Borders, una magnífica llibreria que podeu trobar a Wall Street, a Nova York. També podeu comprar en línia a www.borders.com.

Le Yangtsé sacrifié

Wei Wei. Le Yangtsé sacrifié
Editions de l'aube, 2007. 238 pàgines.
Títol original: el mateix.

Aquest és un llibre de viatges petit i modest que descriu el viatge de l'autora per la zona que ha de quedar sota les aigües de la presa de les Tres gorges. Amb un estil força personal, l'autora es passeja per una comarca majoritàriament agrícola i poc desenvolupada on la gent encara parla al viatger com si fos conegut i és fàcil comunicar-s'hi i conèixer històries de la zona.

És d'aquesta manera informal que l'autora s'assabenta de fins on arribarà el nivell de les aigües, quines poblacions o quins monuments quedaran inundats i què haurà de fer la gent afectada: desplaçaments massius, pisos nous i compensacions que no acaben d'arribar, etc.

De tota manera, potser perquè, com hem dit, l'estil és molt personal i es basa en les seves impressions i els seus sentiments, no hem acabat de connectar amb el llibre. Tot i així, us el recomanem si voleu fer una ullada a la Xina rural que està desapareixent sense haver de viatjar fins allà. :-)

23 de març de 2009

Brothers

Yu Hua. Brothers.
Actes Sud, 2008. 717 pàgines.
Títol original: 兄弟 - Brothers.
Traductors: Angel Pino i Isabelle Rabut.

Una gran, gran novel·la. Molt recomanable, tot i que la versió castellana que se n'acaba de publicar no s'ha fet a partir de l'original, sinó de la versió anglesa (alguna dia en parlarem, sobre les traduccions directes de l'original).

Aquesta història ens fa veure l'evolució de la societat xinesa des de les èpoques de més fervor maoista fins a l'actual, passant per la revolució cultural i les campanyes més "sonades" del govern maoista. Fins aquí, res de nou. El que és innovador és que tot això ho veiem a través de la vida de dos germanastres: un esdevé un triomfador i l'altre és un desgraciat, tot i que, de joves, semblava que la cosa no hagués d'anar ben bé així.

La història s'arrodoneix amb una dona, que tanca el triangle protagonista, tot i que en gran part de l'obra queda en segon pla. Però és important, ja que la seva conducta influirà decisivament en el destí dels germans.

A part d'això, cal dir que hi ha moments de gran dramatisme i, també, moments d'un humor que conté ingredients que pràcticament es podrien incloure en l'absurd. La narració es desenvolupa d'una manera molt fluida i lleugera, i en cap moment la lectura no es fa pesada. Així mateix, el llibre inclou notes dels traductors que ajuden a entendre o contextualitzar determinades frases i anècdotes que apareixen al llibre.

Finalment, crec que cal felicitar no només l'autor sinó també els traductors: ells també tenen part del mèrit que un llibre tan llarg no es faci pesat.

23 de febrer de 2009

Cité de la poussière rouge

Qiu Xiaolong. Cité de la poussière rouge.
Editorial Liana Levi, 2008. 222 pàgines.
Títol original:
Years of Red Dust.
Traductor: Fanchita González Batlle.

Hi ha molts i molts llibres amb històries quotidianes. Aquest n'és un. El fet de ser un recull de relats fa que pugui tractar aspectes molt diferents, que potser no es podrien tractar tots junts dins d'una mateixa novel·la.

Alguns dels temes que toca són la tornada dels presoners de la guerra de Corea (mal vistos, per por que fessin d'espies per a Taiwan), la seguretat dels funcionaris i els empleats de les empreses estatals (i com canvia això amb l'obertura econòmica de la dècada de 1980), les persecucions dels elements no conformes al règim comunista (en realitat, podia ser qualsevol: tothom que tingués interès per la cultura, que tingués terres, etc.) o coses tan simples com la loteria.

És lleuger i ràpid de llegir, o sigui que, si us cau a les mans, no li feu fàstics. El vaig comprar per Internet a la llibreria Mollat.

Beijing Coma

Ma Jian. Beijing Coma.
Editorial Chatto & Windus, 2008. 586 pàgines.
Títol original:
肉之土.
Traductor: Flora Dew.


Aquest llibre tracta el tema de la repressió política que es viu en ambients universitaris a la República Popular de la Xina, i culmina en l'ocupació que els estudiants universitaris van fer de la plaça de Tian'anmen a la primera de 1989, que va acabar amb una repressió duríssima contra tots els participants.

Tot i que el que s'explica en aquesta obra és ficció, la base és històrica, i segurament té molt de cert.

El narrador és en Da Wei, un estudiant que, arran de la repressió de l'exèrcit a la plaça de Tian'anmen, queda en estat vegetatiu durant 10 anys. L'autor opta per combinar els records d'aquest noi amb moments "actuals" de la seva vida. Així, doncs, podem viure pràcticament tota la seva etapa universitària a partir de flaixos, petits relats encadenats que retraten de manera molt viva el procés que va desembocar en l'ocupació. També podem veure la pressió que les autoritats fan sobre els elements que consideren sospitosos ("poc obedients", podríem dir), i com aquesta pressió, juntament amb el fet de tenir el fill en coma durant 10 anys, fa que la mare del protagonista s'acabi trastocant.

És un llibre interessant, que no es queda només en el paper de l'exèrcit, sinó que també deixa veure la competència entre grups d'estudiants per aconseguir el poder. El final del llibre, malauradament, el coneixem tots...