4 de juny de 2014

Nova etapa per a Caràcter xinès

... no és un adéu per sempre
és sols un adéu per un instant...

Només l'instant que tardeu a anar a www.xines.cat, on trobareu tot el contingut d'aquest bloc d'ara endavant.

Per què, el canvi? Doncs perquè el temps passa, el bloc s'ha fet gran i necessitava una bona rentada de cara. I com que a Blogger no vaig saber-hi trobar el que buscava, l'hem traslladat a Wordpress.

Què hi trobareu, a Caràcter xinès, en aquesta nova etapa?
  • Un nou disseny, més actual. Més clar i diàfan, i més net.
  • Més protagonisme a les xarxes socials, ja que amb Wordpress és més fàcil enviar missatges a Twitter i Google+. No tornareu a fer clic en un enllaç que no us porta enlloc.
  • Més opcions per seguir el bloc: la nostra revista Flipboard, seguiment via Bloglovin i seguiment per correu electrònic.
  • El més important: a partir d'ara, només cal que escriviu www.xines.cat (o xines.cat) per accedir al bloc. Una adreça ben fàcil.
Aquí a Blogger hi hem deixat les entrades que ja hi havia publicades, no hem tocat res. Això sí, si éreu seguidors del bloc a Blogger, la vostra subscripció no us aportarà res de nou: tot el que publiquem a partir d'ara sortirà únicament al bloc nou: www.xines.cat. Podeu fer-vos seguidors del bloc nou, també (i ens agradaria molt retrobar-vos-hi).

Com us he dit, una manera de seguir el contingut del bloc és subscriure's a la revista que tenim a Flipboard: és totalment gratuïta i hi trobareu el contingut del bloc i altres notícies interessants que trobem sobre la literatura xinesa, la tecnologia dedicada a la lectura i altres temes que hi puguin estar relacionats. Podeu accedir-hi des de l'ordinador, la tablet o el mòbil, i ja té 86 seguidors!

Aprofito l'ocasió per recordar-vos que valorem molt els vostres comentaris: compartir la informació i fer-la arribar als altres és un dels objectius del bloc. Així, doncs, no dubteu a respondre i comentar qualsevol entrada.
Ja estem preparant comentaris sobre llibres per a abans de l'estiu, o sigui que estigueu al cas i compartiu la nova adreça amb tothom a qui pugui interessar.

Esperem la vostra companyia en aquesta nova etapa. Si us agrada el bloc, feu-lo conèixer!

15 d’abril de 2014

Idees per a Sant Jordi 2014

Una vegada més, s'acosta la gran diada: Sant Jordi, mata l'aranya!

I, una vegada més, us volia comentar una llista de llibres que pot ser que us agradin i que, amb una mica de sort, podreu comprar per Sant Jordi. Dic "amb una mica de sort" perquè no sempre és fàcil fer una llista de llibres de literatura xinesa que puguem trobar a les llibreries de casa nostra.

No es tradueix gaire literatura xinesa al català ni al castellà, o sigui que moltes de les coses que llegeixo són traduccions a l'anglès i, sobretot, al francès. I a Barcelona, tot i que cada vegada hi ha més llibreries amb llibres en llengues estrangeres, no sempre és fàcil de trobar-hi aquesta mena de llibres. Sense anar més lluny, el prestatge de "Literatura oriental traduïda" d'una llibreria tan important com La Central del carrer Mallorca conté, bàsicament, llibres de Murakami amb pinzellades de Mo Yan i poca cosa més (dada real de finals de març del 2014).

Espero, doncs, que trobeu algun d'aquests llibres. Els divideixo en dues categories: els que ja he llegit i que us recomano de totes totes i els que no he llegit però que fan bona pinta.

Primer, els que ja m'he llegit:
Tots quatre són excel·lents, especialment els de Yu Hua i la Yiyun Li. Curiosament, tots dos són recopilacions de relats curts. El passat i els càstigs és, simplement, imprescindible. Una bona tria amb una edició molt polida de Les males herbes. No em vull repetir: llegiu-vos-en la ressenya fent clic al nom del llibre. Pel que fa a Noi d'or, noia maragda, tot i que ja fa temps que me'l vaig llegir, encara el recordo amb "carinyu", sobretot deprés de llegir l'última de la Yiyun Li, que m'ha deixat bastant indiferent.

També vull fer esment de The valley of amazement, que ja s'ha traduït al català i al castellà (La vall de  la meravella i El valle del asombro), i que la mateixa autora va venir a presentar a Barcelona el mes passat. 

Finalment, Mr Ma and son és un clàssic que tots ens hauríem de llegir, ja que il·lustra molt clarament el xoc cultural dels emigrants xinesos que arriben a l'Anglaterra de la primera meitat del segle XX. I no estic segura que sigui gaire diferent del que senten els que, avui dia, arriben a Barcelona, per exemple.

D'altra banda, hi ha quatre llibres que tinc en el punt de mira:
Taipei l'he vist a La central del carrer Mallorca i La ciudad fronteriza ja l'he comprat a la Casa del Llibre de passeig de Gràcia (això sí, per encàrrec!), o sigui que és possible que aquests dos els pugueu trobar durant la passejada del Sant Jordi. Pel que fa a La fuite du temps, és possible que també el trobeu, sobretot a la llibreria Jaime's

Per rematar la tanda, també us recomano Crónica de un vendedor de sangre, que acaba de sortir en castellà. Jo la vaig llegir en anglès i no la vaig trobar tan magnífica com altres coses que he llegit de Yu Hua, però no tinc clar si la traducció a l'anglès en tenia la culpa (sí, de vegades els traductors fallem). Ara que se n'ha publicat la traducció al castellà, us recomano que li doneu una oportunitat perquè la traductora és l'Anne Hélène Suárez, una professional de qualitat contrastada.

Passeu-vos-ho molt bé i, si voleu recomanacions sobre altres literatures, visiteu el meu bloc L'illa deserta.

Bon Sant Jordi!

1 d’abril de 2014

Kinder than solitude

Yiyun Li. Kinder than solitude.
Fourth Estate, febrer 2014 (edició Kindle).
Equivalent a 320 pàgines.

Fa mitja hora que faig voltes per Internet. Ara poso al dia el flipboard de Caràcter xinès, ara em miro una cosa a Amazon, ara em llegeixo un post... i no acabo de posar-m'hi. Aquest llibre em costa de comentar.

Quan vaig veure que la Yiyun Li havia tret llibre nou em va faltar temps per descarregar-me'n una mostra amb el Kindle (ves a saber quan sortirà, traduït) i començar a llegir. La mostra no em va entusiasmar, però, què coi, aquesta autora no falla! I, patatam, em vaig comprar el llibre.

Es tracta d'una història que comença l'estiu de 1989, a Pequín, poc després dels fets de Tian'anmen, i que mostre l'evolució dels personatges 21 anys després, quan mor la Shaoai, una dels quatre protagonistes, després d'una llarga malaltia causada per un enverinament.

La veritat és que no m'ha impressionat gaire. Si us llegiu alguns comentaris de lectors a amazon, veureu que la deixen superbé, però la veritat és que jo no li trobo el què. I em costa trobar la manera d'explicar-vos-ho, perquè és un llibre que m'ha deixat una mica confusa. Trobo que tot el que toca, ho toca a mitges. No aprofita la intriga que envolta l'enverinament de la Shaoai, no explora a fons les vides als Estats Units de la Moran i la Ruyu. Ni en els fets de Tian'anmen. No aprofundeix en res.

Per a mi, l'única cosa que realment val la pena és quan descriu el Pequín de finals dels vuitanta, els carrerons, la vida veïnal. A part d'això, és un llibre força prescindible, que no té la força dels seus dos llibres de relats: Los buenos deseos i Noi d'or, noia maragda (aquest últim és l'entrada més visitada d'aquest bloc!). Començo a pensar que la seva força rau, precisament, en la capacitat d'emocionar-nos i remoure'ns per dins amb narracions curtes, i que perd força quan s'allarga. De fet, l'altra novel·la que li he llegit, Las puertas del paraíso, també perd una mica de gas, tot i que està molt per sobre d'aquesta Kinder than solitude.

Ballant per Internet, he vist que no sóc l'única que ha quedat una mica decebuda i que, de fet, hi ha crítiques força més sagnants que la meva, com aquesta de The Guardian, on es queixen, més o menys, del mateix que jo: personatges plans, explicació insulsa de la vida de les dues emigrants... Vaja, que aquest llibre no us el posaré a la llista de Sant Jordi (que s'acosta, s'acosta, cavalcant!) i espero que la propera vegada que la Yiyun Li publiqui alguna cosa recuperi la potència d'altres vegades.

Per acabar, us volia dir que avui estrenem les "etiquetes de qualificació". D'ara endavant, cada entrada tindrà una valoració de 1 a 5 estrelles, que posarem en forma d'etiqueta. Potser és evident, però permeteu-me que us digui que com menys estrelles tigui un llibre, menys m'haurà agradat i com més estrelles tingui, més m'haurà agradat. La qualificació de 3 estrelles vol dir que el llibre està prou bé com per llegir-lo. A més de servir-vos de resum de l'opinió sobre el llibre, recordeu que podeu filtrar per etiquetes (només cal fer-hi clic per veure quines entrades tenen l'etiqueta que us interessi), o sigui que si voleu una llista de recomanacions automàtica en tindreu prou amb filtrar pels llibres que tinguin 5, 4 o 3 estrelles. Llàstima que avui comencem amb un 2.

17 de febrer de 2014

Pleco + epub = gran experiència

Finalment trobo el moment per dir-vos que, si encara no ho heu provat, ja és hora que ho feu: llegiu arxius EPUB amb el fantàstic diccionari Pleco.

Realment, la gent de Pleco no deixen mai de sorprendre'm. Aquesta aplicació és una de les millors compres que he fet amb l'ipad. Sí, he pagat. Sé que hi ha molta gent que es conforma amb accedir a la versió gratuïta, que inclou diccionaris d'una bona qualitat i alguna altra prestació, però la potència real d'aquesta aplicació va més enllà d'un simple diccionari i és un goig poder fer servir mòduls com aquests:
  • Consulta directa del diccionari amb la càmera del mòvil/tablet.
  • Consula directa del diccionari a partir d'una imatge fixa.
  • Lectura d'arxius txt, html, doc... i EPUB!
En una entrada anterior ja us vaig parlar per sobre d'aquesta fantàstica aplicació, i ja us anunciava que Pleco incorporaria la compabilitat amb arxius EPUB al mòdul de lectura. Doncs bé, ja la tenim aquí!
1. Lector epub


Enmig d'una actualització important, amb una posada al dia de l'aspecte de tota l'aplicació més adequada al look del iOS 7 (tots els meus comentaris fan referència a l'ecosistema apple), ha arribat la possibilitat de llegir arxius EPUB iamb el Pleco. Com?

Pas 1: per començar, hem d'introduir l'arxiu en el sistema Pleco. El més fàcil és enviar-se'l per correu i, quan l'aplicació del correu ens pregunta amb què volem obrir l'adjunt, indicar el Pleco. També podem obrir amb el Pleco els arxius que tinguem al Google Drive o en plataformes similars. Jo ho he provat amb el Google Drive i funciona perfectament.

Pas 2: ja tenim l'arxiu dins de la plataforma Pleco i el podem llegir. Ens apareix com a la pantalla 1. Fins aquí, no sembla gaire diferent de quan llegíem arxius txt o html amb aquest sistema, oi? Doncs sí però no. Hi ha dues diferències bàsiques:
  • Els arxius preparats per a la lectura electrònica (EPUB, MOBI, AZW) permeten modificar la mida i el tipus de la lletra, l'espai entre línies i altres aspectes que no podreu tocar en un txt o un pdf.
  • Amb aquesta mena d'arxius també teniu una noció més clara de en quin punt de la lectura esteu. En aquesta versió del Pleco, a la part inferior, el sistema us indica quantes pàgines té l'arxiu, en quina estàs i quantes te'n queden fins al final del capítol o del llibre. Aquesta funció ja l'iguala al Kindle, l'altre gran dispositiu/aplicació per a la lectura electrònica.
Pas 3: i ara com busquem les paraules o expressions al diccionari? Doncs toquem el caràcter que ens planteja dubtes. El Pleco fa saltar una finestreta amb la traducció del terme en qüestió i, si és una expressió de diversos caràcters, és capaç de detectar-la encara que només n'haguem marcat un. I això és el que el fa passar per sobre de Kindle, ja que el diccionari xinès del Kindle no sap reconèixer les paraules o expressions a partir d'un únic caràcter: hem de marcar sempre l'expressió completa que vulguem buscar.

Consulta senzilla Pleco
2. Consulta senzilla
A partir d'aquí, podem fer diverses coses. D'entrada, aquestes tres:
  • Incorporar el terme al sistema de flashcards.
  • Anar al diccionari per fer una consulta més a fons. 
  • Continuar llegint.
En aquest cas, ho deixarem en "Continuar llegint". Les altres dues entrades es mereixen una entrada cada una i estan relacionades amb les icones que veieu al peu de la pàgina (el símbol +, l'altaveu, les fletxetes, etc.). Estigueu pendents de les properes entrades i sabreu com continua la meva història amb el Pleco!

Ah, i si ja sou usuaris d'aquesta aplicació i teniu alguna informació més, no dubteu a comentar-la. Els dubtes i les preguntes també són benvinguts!

11 de gener de 2014

Quatre générations sous un même toit

Lao She. Quatre générations sous un même toit.
Gallimard-Folio, 1998.
706 pàgines.
Títol original: 四世同堂.
Traductor: Jing-Yi Xiao.


Quina història! Quants personatges! Quants embolics! I només m'he llegit el primer volum! Però crec que no em llegiré el segon ni el tercer. Ja me n'he fet una bona idea.

No és que el llibre no sigui bo, no. La història enganxa, coneixes els personatges, et sembla que veus les cases tal com són, el hutong, tot plegat. I, si coneixes una mica Pequín, és molt agradable reconèixer els llocs (Xidan, Beisanhuan... ). Però, per al meu gust, tot queda massa embolicat en una mena de panfleto nacionalista. Que no dic que no tingui raó de ser, però a mi m'ha sobrat. Potser a Lao She li sobraria segons què de Victus. Anem a pams.

Aquest llibre (en podríem dir "trilogia", seguint els criteris d'avui dia) el va escriure Lao She entre 1940 i 1942, en plena ocupació japonesa de la Xina (1937-1945). L'autor, doncs, fa servir els habitants d'un hutong de Pequín per descriure una barreja de la vida diària en aquests petits barris amb la situació que es vivia arran de l'ocupació japonesa.

En la part inicial, ens presenta els personatges de la novel·la, encapçalats per la família Qi, la que té quatre generacions sota un mateix sostre i que és la més antiga del barri. Poc a poc, ens va presentant la resta de veïns, que cobreixen un ventall molt ampli de perfils: professionals de tota la vida, vividors, gent senzilla, artistes, "quiero-y-no-puedos"... hi ha una mica de tot.

Quan ja ens els té presentats, passem a l'acció: Pequín acaba de caure en mans dels japonesos, i ara cal veure com tota la gent que hem conegut reacciona davant d'aquest fet i com es posiciona. Alguns marxen d'amagat per unir-se a l'exèrcit de defensa del país, altres intenten treure profit de la situació tan convulsa per aconseguir feines amb una bona posició, encara que això impliqui convertir-se en col·laboracionista... i aquí és on ve la part que em sobra: una insistència gairebé obsessiva a parlar del caràcter xinès, exaltar el caràcter nacional propi per comparació amb el dels invasors, pàgines i pàgines en què un dels protagonistes, Ruixian, dóna voltes i més voltes al paper que ha de tenir ell, com a proveïdor de les necessitats de la família i com a patriota xinès.

No sé, potser no calia parlar-ne tant: "He de fer això? He de fer lu altre? He d'anar aquí? He d'anar allà?". Hi ha un recargolament excessiu del pensament del noi (em recorda altres obres, com Crim i càstig, on el protagonista es pregunta constantment què ha de fer i per què li passa el que li passa). També entenc que, en el moment en què Lao She va escriure el llibre, devia estar profundament afectat per la situació, i suposo que quan es va publicar (1949) tenia tot el sentit veure per escrit totes aquestes reflexions. Però, és clar, el temps passa, i potser aquest llibre no ha envellit tan bé com altres llibres seus (no deixaré mai de recomanar Mr. Ma and Son).

En resum, crec que, tot i la part més pamfletària, és un bon llibre. La prova "del algodón" és que no me l'he desenganxat de les mans fins arribar al final. La descripció dels llocs i les situacions és impecable, i en pràcticament tot el llibre tens la sensació d'estar veient una pel·lícula. I, per a mi, això és molt bo. De tota manera, crec que amb 700 pàgines ja n'he tingut prou per fer-me una idea i, com deia més amunt, no crec que em llegeixi els volums següents. Hi ha tantes coses per llegir...

Algú de vosaltres l'ha llegit? Què li sembla?